Page 18 - Revista Celiacs nº2

mació Investigació
ser una malaltia genètica-immunològica més
que no una enteropatia, té molt d’interès el
desenvolupament de marcadors específics de
la celiaquia (tant a nivell de la mucosa intestinal atòpica (2.3% dels pacients celíacs en tenen)
com de la sang) que puguin servir tant per la
diagnosi com per la valoració del seguiment de
la dieta.
La sessió de diagnosi la va tancar la
intervenció del Dr. Rodríguez-Herrera (Sevilla)
que va presentar un mètode per detectar la
presència de gluten en orina i que podria servir
per mesurar les transgressions a la dieta. El
mètode està encara en procés de validació,
però sembla molt prometedor i va entusiasmar
a l’audiència per la facilitat que suposaria
disposar d’aquesta eina per fer seguiment de
la dieta SG en la pràctica clínica i també en
estudis.
En el fòrum dels pacients, S Husby (Dinamarca),
va explicar els nous criteris diagnòstics de
la Societat Europea de Gastroenterologia
pediàtrica (ESPGHAN) (http://www.espghan.
org/fileadmin/user_upload/guidelines_pdf/
Guidelines_2404/European_Society_for_
Pediatric_Gastroenterology_.28.pdf), basats
en:
1. Els símptomes
(gastro-intestinals i extra-intestinals)
2. La genètica (HLA) i
3. Els marcadors serològics.
Aplicant estrictament aquests nous criteris,
es pot evitar realizar la biòpsia intestinal
en alguns casos pediàtrics: quan hi ha
símptomes i es detecten alts nivells d’IgA-
AntiTG2 i Antiendomisi IgA i l’HLA DQ2/DQ8
és positiu. Es va parlar sobre els errors que
es poden cometre en fer la diagnosi de la MC
seguint les directrius de la ESPGHAN (Societat
Europea de Gastroenterologia i Nutrició), com
fer servir símptomes imprecisos o subjectius
o marcadors serològics no estandaritzats de
baixa qualitat.
Per primer cop s’exclou la necessitat de fer
provocació amb gluten (si la diagnosi ha estat
correctament realitzada) a tots els grups d’edat.
A l’estudi familiar (recomanat especialment als
familiars de primer grau), es recomana realitzar
HLA DQ2/8 d’entrada, ja que la negativitat de
l’HLA DQ2/DQ8 és avui un criteri d’exclusió de
la malaltia.
6- Manifestacions extraintestinals
La Dra. K. Kaukinen (Finlàndia) va dir que
els diagnòstics per dermatitis herpetiforme
(DH) han davallat en els últims anys i ho va
relacionar amb que el diagnòstic té lloc a
edats més joves i per tant hi ha menys temps
d’exposició al gluten. Altres manifestacions
20 CELÍACS OCTUBRE 2015
de la pell relacionades amb la celiaquia són
l’alopècia areata, el vitilígen, la psoriasi (1.4% els estudis clínics, s’està avançant molt en la
dels pacients celíacs tenen psoriasi), pell
i urticària (0.3% dels pacients celíacs). En a
aquestes altres manifestacions de la pell, el
benefici d’una DSG no queda clar, tot i que a la
DH la DSG és el tractament principal.
El Dr. M. Hadjivassiliou (Regne Unit) va
parlar de les manifestacions psiquiàtriques i
neurològiques de MC, a destacar l’atàxia per
gluten (un 18% de les atàxies al seu Centre,
a Sheffield, estan relacionades amb la MC),
l’encefalopatia per gluten i alguns tipus
d’esquizofrènia i convulsions. En aquests casos,
i si es confirma el diagnòstic, la implantació
d’una DSG resulta en una important millora.
El Dr. N. Sansotta (Estats Units) va presentar
un estudi comparatiu de símptomes extra
intestinals en adults i nens. L’estudi va
concloure que els símptomes extra intestinals
prevalen igual en nens i en adults, però als
nens són més freqüents la talla baixa, la fatiga
i el mal de cap. Als adults, l’anèmia, la fatiga,
el mal de cap i els desordres psiquiàtrics. Va
comentar que els nens que segueixen una
estricta dieta SG mostren una millor resolució
dels símptomes en relació amb els adults. En
general, tots els símptomes extra intestinals
milloren amb la dieta SG.
A la sessió dels pacients, els Drs. J. Bay
(Argentina) i Guandalini (Estats Units), van
presentar dades sobre el reflux gastroesofàgic,
present en un gran nombre de pacients
celíacs, el major risc de fractures a causa de
l’osteopènia o osteoporosi. Totes aquestes
manifestacions milloren amb la dieta SG.
7- Tractament
C. Semrad (Estats Units) va fer un repàs de la
dieta SG. De la seva presentació cal destacar
que la civada encara no es pot considerar un
cereal segur pels afectats de la MC, tot i que
una part dels celíacs la poden tolerar sempre i
quan estigui exempt de contaminació per blat.
També va remarcar que la seva introducció a
la dieta s’ha de fer sota supervisió mèdica. Va
constatar que la persistència de la inflamació
intestinal (per sort, poc freqüent) està
relacionada amb l’edat al diagnòstic, essent
els adults els que els costa més refer-se. Per
acabar, demanar que es fes un estudi sobre
les cerveses del mercat per determinar-ne el
nivell de gluten i veure si n’hi ha d’aptes que
puguin estar a l’abast de tothom. Cal recordar
que gràcies a l’estudi del Dr. Méndez, el whisky
va passar a ser apte per celíacs.
La darrera sessió del simposi va ser la de
noves teràpies per la MC. El fet que la indústria
farmacèutica estigui invertint en la MC té un
gran avantatge i és que pel rigor que requereixen
definició dels bio-marcadors. Així per exemple,
el Dr M Makki de Finlàndia va explicar com el
resultat d’una biòpsia (a l’hora de classificar-la
com a Marsh 1, 2 o 3) pot estar afectat per
com s’ha fet la secció per a la histologia.
Quant a aconseguir reparació de la mucosa
intestinal lesionada, es van explicar els estudis
sobre el ALV003 (en desenvolupament per
Alvine Pharmaceuticals i en fase IIb). El Dr.
Adelman d’Estats Units va presentar l’estudi
clínic més gran que s’ha realitzat mai pel
tractament de la celiaquia (CeliacAction).
Aquest tractament, ara per ara, té la indicació
de ser adjunt a la dieta SG, quan aquesta no és
suficient per controlar els símptomes i/o reduir
la inflamació o dany intestinal.
El Dr A Fasano d’Estats Units va explicar
el paper de la zonulina en la regulació de la
permeabilitat intestinal i les seves implicacions
en una teràpia. Aquesta és la base pel
desenvolupament del Larazotide acetate
(d’Alba Therapeutics). Aquesta empresa és la
que té els estudis més avançats sobre la MC, ja
que actualment ha acabat la fase IIb i es troba
iniciant la fase III. Fins ara han demostrat que
redueix els signes i símptomes de la MC quan
es dóna en adults amb símptomes persistents i
que a més estan seguint una dieta SG.
Y Nisemblat (Israel) va parlar del
desenvolupament de la molècula BL-7010,
en fase I-II (estudis de seguretat). No s’han
observat efectes adversos greus en els estudis
realitzats. El següent pas serà fer un estudi
de provocació amb gluten en pacients celíacs
durant 6 setmanes.
F León (Estats Units) va parlar sobre el
desenvolupament de la molècula AMG 714
(anti-IL15) , per a pacients que no responen
a la dieta SG i pacients amb la MC refractària
Tipus II. Aquesta molècula s’ha estudiat ja
en 200 pacients incloent 140 pacients als
quals se’ls va administrar la molècula durant
12 setmanes. En aquest moment està en
preparació la fase de prova de concepte que si
té resultats favorables desencadenarà un nou
desenvolupament clínic per aquest petit grup
de pacients que presenten formes greus de la
MC. AP Vicary va parlar del descobriment de
CALY-002 que també actua a nivell de la IL-
15.
Finalment, I Pultz va parlar d’una altra
via d’investigació que són els enzims
anomenats endoproteases, que actuarien
en la gliadina fent-la apte als celíacs. De
moment, queda molta recerca per fer abans
no es puguin desenvolupar fàrmacs segurs
que substitueixin, amb la mateixa seguretat
i eficàcia, la DSG.