Com pot afectar psicològicament el diagnòstic de celiaquia? Per què és clau el suport de l’entorn social de la persona celíaca? Ens ho explica la psicòloga Elena Montserrat Pintado, especialista en Psicologia de la Salut, Psicoteràpia i Teràpia Cognitiva i col·laboradora de l’Associació Celíacs de Catalunya.
Quan una persona rep el diagnòstic de celiaquia, s’inicia un procés que desencadena una sèrie d’emocions i de reaccions que inicialment poden fer trontollar la seva estabilitat emocional. És en aquest moment quan s’activa la por a allò que desconeix, la incertesa davant del futur. Poden experimentar-se emocions com la ràbia, irritabilitat o tristesa, fent que la persona es focalitzi en l’estil de vida que ha perdut. En nombroses ocasions, s’experimenten sentiments d’incapacitat a l’hora de dur un correcte control de la malaltia i, sobretot, davant del manteniment de la dieta estricta. Tot plegat genera un cúmul d’emocions ambivalents en la persona acabada de diagnosticar, que és important que es doni permís per expressar i gestionar, per tal de garantir una vida emocional funcional i plena.
Quan una persona rep el diagnòstic de celiaquia, s’inicia un procés que desencadena una sèrie d’emocions i de reaccions que inicialment poden fer trontollar la seva estabilitat emocional
El dia a dia de la persona celíaca canviarà inevitablement. Però això no és dolent, al contrari, és la porta a la millora física i psicològica, la porta a la comprensió de la malaltia, al seu funcionament i a un nou estil de vida. I és que quan som capaços de posar nom a allò que ens succeeix i comprenem els seus mecanismes, podem estar una mica més preparats per afrontar de forma activa els obstacles que se’ns presentin, buscant solucions i estratègies en vies a un millor funcionament. El celíac es troba, per tant, davant d’una nova realitat que haurà d’acceptar i a la que s’haurà d’adaptar de forma progressiva, donant-se temps per resoldre dubtes, recavar informació fiable i sentir-se capaç per trobar el seu propi equilibri.
Són molts els factors que influiran en l’adequada acceptació del diagnòstic i en el control de la malaltia crònica: el moment evolutiu en el qual es troba la persona quan rep la notícia, els recursos personals (background) dels que disposa, la seva estructura de personalitat i els mecanismes d’afrontament, entre altres. Aquest procés d’acceptació, que es pot representar metafòricament com un camí ple de pedres i altres obstacles, serà més lleuger si es compta amb un dels recursos més potents que existeix en l’àmbit psicològic: el suport de l’entorn social.
El procés d’acceptació serà més lleuger si es compta amb un dels recursos més potents que existeix en l’àmbit psicològic: el suport de l’entorn social
El diagnòstic de la celiaquia no passa desapercebut per l’entorn, sinó que té un impacte en l’àmbit psicosocial. La família, la parella, els amics, els companys de feina o d’estudi, així com els serveis de salut i les associacions de les quals és membre la persona celíaca, formen l’entorn més significatiu per a aquesta. La seva funció principal és la de donar suport, tant material com psicològic, i permetre l’expressió d’emocions, proporcionar informació vàlida i ajudar al manteniment d’una identitat social positiva que s’haurà pogut veure malmesa pel diagnòstic de la malaltia crònica. Seran pilars fonamentals en el manteniment de la dieta del celíac, en l’acompanyament del seu procés d’acceptació de la malaltia i permetran una millor gestió de les situacions conflictives.
Si preguntem, és freqüent trobar en els celíacs un fort sentiment d’incomprensió per part de l’entorn. Familiars i amics no acaben d’entendre el diagnòstic, no comprenen les conseqüències de transgredir la dieta. És més, de vegades poden arribar a incitar a no seguir les normes , “per un cop no et passarà res”. Serà important no perdre la calma i comprendre que en la majoria dels casos la falta de suport i de comprensió ve derivada d’una manca d’informació.
És freqüent trobar en els celíacs un fort sentiment d’incomprensió per part de l’entorn. En la majoria dels casos la falta de suport ve derivada d’una manca d’informació.
És fonamental que la persona celíaca parli amb els familiars i amics, els hi expliqui com se sent i resolgui els dubtes que tenen. Pot ser una tasca feixuga, però és de vital importància. Cal veure aquest esforç com una inversió de temps en la salut d’un mateix. En els casos on el suport d’amics i familiars no sigui viable, s’haurà de recórrer a agents externs que permetin potenciar la pròpia responsabilitat i el sentiment d’autoeficàcia davant la malaltia i l’adherència a la dieta.
El suport social es converteix, per tant, en una potent eina terapèutica per al celíac, funcionarà com un autèntic airbag contra el seu malestar. Donar-se temps a un mateix i als altres per tal de comprendre la malaltia i les seves vicissituds mai serà una estratègia en va, sinó que permetrà processar els sentiments contradictoris generats i restablir l’equilibri d’una vida que podrà ser plena i satisfactòria.
Elena Montserrat Pintado
*Article publicat a la revista Celiac@s, 8a edició.
