La intolerància a la lactosa (IL) és una afecció provocada per la mancança de Lactasa, l’enzim digestiu encarregat de la digestió de la lactosa, el sucre natural present a la llet.
La lactosa és un carbohidrat format per 2 molècules diferents: la glucosa i la galactosa que han de ser separades a l’intestí mitjançant l’acció de la lactasa per tal que la seva absorció i assimilació es pugui dur a terme. Si aquest procés no presenta cap problema, es produeix ràpidament l’absorció. Aquest és el motiu pel qual la lactosa es considera un sucre de ràpida absorció.
Ara bé, quan la lactasa és insuficient i la lactosa no es pot digerir, queda a l’intestí en l’estructura original i això provoca que els bacteris intestinals presents al Còlon la fermentin, reacció que desencadena simptomatologia per la formació de gasos i altres molècules que es produeixen.
La malaltia celíaca (MC) és un trastorn multisistèmic de base autoimmune tot i que fa poc temps és considerava una “Intolerància al gluten”. Aquest canvi es deu als avenços científics dels darrers anys, que han permès saber que el consum de gluten activa el sistema immune que allibera anticossos i aquests provoquen inflamació i dany intestinal. Si comparem la MC amb la IL, detectem 2 diferències fonamentals, d’una banda la IL no activa el sistema immune i per tant no es produeixen anticossos i d’altra, el dèficit de lactasa pot ser total o parcial i això és determinant per què permet una certa tolerància a la lactosa, diferent per a cada persona.
La IL en persones celíaques és una conseqüència secundària derivada de dany intestinal, ja que les vellositats es troben inflamades i aplanades (atròfia vellositaria). Alguns autors assenyalen que és el motiu pel qual entorn al 8% de pacients celíacs mantenen simptomatologia digestiva malgrat seguir una dieta sense gluten estricta. També és una patologia prevalent en altres malalties intestinals com la Malaltia de Crohn, la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII) o el sobrecreixement bacterià (SIBO).
La simptomatologia és molt variada i tot i que habitualment és digestiva (dolor abdominal, restrenyiment, diarrea, flatulència, nàusees i vòmits) també pot ser extradigestiva (problemes cutanis o cefalea). Val a dir que la simptomatologia depèn de factors com ara la quantitat de lactosa consumida, l’edat, la presència d’altres nutrients o els mecanismes del Còlon per compensar la presència de lactosa no digerida.
Ojjeti i col·laboradors assenyalen que la gran majoria de pacients celíacs experimenten una regressió de la intolerància a la lactosa després de 12 mesos amb dieta sense gluten. Per tant, el dèficit de lactasa secundari es pot considerar reversible en un gran nombre de persones.
A més, en el cas que ens ocupa, és condició indispensable seguir la dieta sense gluten de manera estricta (sense transgressions voluntàries o involuntàries) per tal que les vellositats retornin a un estat funcional. En alguns casos, però existeix la possibilitat que la IL es mantingui en el temps.
Així doncs, una persona celíaca i intolerant a la lactosa ha de seguir una dieta sense gluten i reduïda en lactosa o sense. Tanmateix, en el tractament de la IL es poden prendre suplements de lactasa en moments puntuals, per exemple en sortir a menjar fóra de casa.
En el moment del diagnòstic, l’exclusió de la lactosa pretén minimitzar els símptomes i la seva intensitat. Si posteriorment es considera oportú reintroduïr-la, caldrà adaptar la dieta a la quantitat de lactosa tolerada.
Com que no és possible establir un llindar únic de lactosa per a tots els pacients, cal individualitzar la dieta segons la tolerància observada.
Si més no, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre el 2012 un Dictamen general on confirmava que la gran majoria de pacients amb IL toleren 12g de lactosa en una única dosi i fins a 24g si es fa en dosis repartides al llarg del dia amb consum d’altres aliments. Tanmateix, hi ha qui tolera un màxim de 6 grams per dia.
A banda de les recomanacions per a la dieta sense gluten, en aquests casos cal tenir present que la font làctia s’ha d’excloure i per aquest motiu cal planificar l’alimentació per tal que sigui suficient en calci, vitamines A i D, proteïnes d’alt valor biològic i minerals (fòsfor, magnesi, potassi). No obstant això, sabem que els lactis no són imprescindibles per a dur una alimentació saludable. Fins i tot una dieta vegana o vegetariana ben plantejada poden ser suficients en tots aquests nutrients.
Però quina és la importància d’aquests nutrients?
Sabem que el calci contribueix en la formació i manteniment de la massa òssia, especialment durant l’adolescència, moment en què arriben a la màxima densitat i mineralització que alhora determina la salut òssia en l’etapa adulta.
Els lactis són la font de calci més abundant, però la quantitat de lactosa varia segons si parlem de lactis frescos (llet, nata, mantega) o lactis fermentats (iogurt o formatge). En aquests la quantitat és inferior pel procés de fermentació. Els vegetals de fulla verda, el marisc o els fruits secs (ametlles, avellanes) també són abundants.
Els altres minerals també els podem obtenir de fonts vegetals. Per exemple, el fòsfor és abundant als llegums o la soia, el magnesi a la fruita seca, les verdures de fulla verda com les bledes i el potassi és al plàtan, la taronja o els xampinyons.
Per finalitzar, la vitamina D la trobem en peixos i sobretot en l’exposició solar. I les proteïnes en llegums, llavors, cereals integrals, ous, soia o carn.
A més, cal prioritzar processos culinaris i preparacions que facilitin la digestió, ja que les vellositats intestinals es troben en recuperació i la seva absorció és limitada en el moment del diagnòstic i es recuperaran a condició de realitzar una dieta sense gluten estricta.
Així doncs, la dieta sense gluten i sense lactosa ha de ser suficient en calories, abundant en aliments frescos i incorporar la màxima varietat d’aliments possible. Igual d’important és limitar el consum d’ultraprocessats.
BIBLIOGRAFIA
- Arias, F. A. (2017). Intolerancia a la lactosa. Disponible en: https://senpe.com/documentacion/privado/7-puesta-al-dia-en-comun-en-la-intolerancia-a-la-lactosa.pdf
- Scientific opinion on lactose intolerance and galactosaemia. Entidad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA). Disponible en: https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.2903/j.efsa.2010.1777
- Aaron, L., Patricia, W., Ajay, R., & Torsten, M. (2018). Celiac disease and lactose intolerance. International Journal, 6(3), 68-70. Disponible en: DOI 10.12691/ijcd-6-3-8
- Grupo de trabajo del Protocolo para el diagnóstico precoz de la enfermedad celíaca. Protocolo para el diagnóstico precoz de la enfermedad celíaca. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Servicio de Evaluación del Servicio Canario de la Salud (SESCS); 2018.
Disponible en: https://www.celiacscatalunya.org/pdfs/Protocolo%20Enf%20Celiaca_Mat%20pacientes.pdf
- Ojetti, V., Nucera, G., Migneco, A., Gabrielli, M., Lauritano, C., Danese, S., … & Gasbarrini, G. (2005). High prevalence of celiac disease in patients with lactose intolerance. Digestion, 71(2), 106-110. Disponible en: https://doi.org/10.1159/000084526
- Ojetti, V., Gabrielli, M., Migneco, A., Lauritano, C., Zocco, M. A., Scarpellini, E., … & Gasbarrini, A. (2008). Regression of lactose malabsorption in coeliac patients after receiving a gluten-free diet. Scandinavian journal of gastroenterology, 43(2), 174-177. Disponible en: DOI 1080/00365520701676138
