Un estudi realitzat en pacients celíacs demostra que els pacients celíacs presenten sovint gluten en femtes i orina malgrat seguir una dieta sense gluten estricta.
L’adherència a la dieta sense gluten és el punt clau per a la bona evolució de la malaltia celíaca i per aquest motiu, els anticossos en sang, la simptomatologia persistent, o els qüestionaris sobre hàbits alimentaris, han estat la manera habitual de mesurar el grau de compliment i les transgressions per exposició a gluten voluntàries o involuntàries. El problema és que part d’aquests mètodes són subjectius i poc precisos i per aquest motiu no se sap del cert quin grau d’exposició al gluten, malgrat seguir una dieta estrica, presenten les persones celíaques.
Ara, un estudi realitzat per a l’Hospital C. Bonorino Udaondo a l’Argentina en el que han participat 53 persones amb malaltia celíaca, que portaven seguint durant un mínim de 2 anys la dieta sense gluten de manera estrica, posa de manifest la presència de Pèptids Immunogènics de Gluten (GIP, per les sigles en anglès) en femtes i orina en un 4 de cada 10 participants.
Restes de gluten en femtes i orina, la prova objectiva
La tècnica de detecció de GIP permet detectar l’excreció de restes de gluten, tant en femtes com en orina, i mesurar-la. En el cas de les femtes, permet detectar gluten a partir d’un consum superior als 40mg/dia mentre que en orina en detecta entre els 40mg/dia i 500mg/dia. Així i doncs, una tècnica objectiva ha entrat al terreny de joc.
Però a banda de detectar la presència de GIP, l’estudi es va dissenyar per tal d’establir un patró de consum de gluten entre els 53 participants, de manera que es van classificar segons si presentaven simptomatologia o no.
La participació requeria la recollida de mostres de femta i d’orina durant un període de 4 setmanes. Les femtes, per ser indicatives de l’exposició al gluten durant els dies laborals, i l’orina indicativa de l’exposició durant el cap de setmana.
Al llarg de les 4 setmanes, la majoria dels participants, tant simptomàtics com asimptomàtics, van presentar almenys una mostra positiva en femta o orina cosa que evidencia l’exposició al gluten de manera generalitzada. A més, 1 de cada 4 (38%) presentava GIP tant en femtes com orina.
Patrons de consum 3 exposicions per setmana
L’anàlisi de GIP en femtes i orina per diferenciar el consum en dies feiners o festius ha permès anar un pas més enllà i identificar el moment de l’exposició al gluten.
Els investigadors apunten que les exposicions al gluten es produeixen de manera similar tant els dies feiners com els caps de setmana, ja que les femtes són positives en el 62.3% dels casos i l’orina en el 69.8%. Però el més sorprenent assenyalen, és adonar-se que no només es produeix una exposició per setmana, sinó una mediana de 3 cops per setmana en les 4 setmanes d’estudi.
GIP i simptomatologia
Les guies i protocols actual per a la diagnosi i seguiment de la malaltia celíaca actuals associen l’exposició al gluten com el factor determinant per a la persistència de símptomes i a la persistència d’atròfia intestinal. L’estudi evidencia que el 77.8% dels participants amb simptomatologia van presentar GIP en femta, cosa que inherentment va lligada al consum de gluten en dies feiners.
En els pacients asimptomàtics la presència de GIP en dies feiners (femta) disminueix fins al 54.3% però presenten una major exposició els festius, ja que els GIP són presents en el 71.4% de les mostres d’orina. Els autors de l’estudi assenyalen que aquesta major exposició durant els caps de setmana pot ser produïda per una relaxació en el control de la dieta, i per la mancança de simptomatologia davant l’exposició que immediatament els retornaria a la dieta.
A més, es va observar que hi havia un augment progressiu dels valors de GIP, tant en orina com en femtes al llarg de l’estudi, cosa que podria ser motivada pel fet que els pacients van relaxar la hipervigilància associada al context de l’estudi assenyalen els investigadors.
Nova tècnica per al seguiment del pacient celíac?
El consum inadvertit de gluten es produeix de manera generalitzada malgrat tenir referir el seguiment d’una dieta estricta. Aquest estudi ho demostra alhora que estableix un patró de consum i assenyala el motiu pel qual algunes persones celíaques refereixen simptomatologia o i/o atròfia.
Encara cal investigar més sobre aquesta tècnica per definir l’aplicabilitat en relació amb el control de la dieta sense gluten però els autors assenyalen que podrien ser útils en les consultes de seguiment dels dietistes.
Podeu trobar més informació de l’estudi aquí.
