No són el mateix diagnòstic; per què sovint se’n parla com si fossin sinònims?
De forma habitual, els mitjans de comunicació, la ciutadania i, a voltes, el propi pacient celíac, es fan un garbuix amb el significat d’aquests termes. Sovint la manca d’informació porta a fer-ne referència erròniament com a sinònims.
Què significa cada diagnòstic?
La celiaquia és una malaltia, un trastorn multisistèmic de base autoimmune permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments, entre d’altra simptomatologia fora del sistema digestiu.
No es pot ser molt o poc celíac. Per fer un símil, es pot estar poc embarassada? No existeixen graus de celiaquia. Sí que hi ha simptomatologia diversa, més evident o menys. Però independentment de si la persona celíaca té símptomes quan consumeix gluten o no, el seu consum pot causar problemes de salut greus a curt o a llarg termini si no es fa un bon seguiment de la dieta. A banda dels símptomes gastrointestinals, n’hi ha d’altres que no acostumem a relacionar amb la celiaquia, com poden ser la pèrdua de pes, irritabilitat, dolors ossis i articulars, infertilitat, entre d’altres.
No es pot ser molt o poc celíac. Per fer un símil, es pot estar poc embarassada? No existeixen graus de celiaquia. Sí que hi ha simptomatologia diversa, més evident o menys.
El seu diagnòstic es manifesta a través d’un anàlisis genètic, d’anticossos en sang, una biòpsia i també observant si hi ha una millora en el pacient en retirar el gluten de la dieta.
Per altra banda, la sensibilitat al gluten/blat no celíaca, també coneguda popularment com intolerància al gluten – tot i que de forma errònia–, va ser descrita per primera vegada a finals de la dècada de 1970 però ha començat a ser reconeguda i s’està estudiant de manera intensiva des del 2011. Encara no se sap si el gluten és el causant d’aquesta malaltia i s’investiga si altres components del blat, o dels cereals en general, podrien estar implicats (els *FODMAPS1 o els *ATI2 ).
La sensibilitat al gluten/blat no celíaca, també coneguda popularment com intolerància al gluten – tot i que de forma errònia–, ha començat a ser reconeguda i s’està estudiant de manera intensiva des del 2011.
La persona sensible al gluten/blat no celíaca no presenta els anticossos implicats en la celiaquia. I tot i haver descartat l’al·lèrgia a cereals que contenen gluten, segueix cursant amb simptomatologia amb la ingesta de gluten/blat. El pacient millora quan fa una dieta sense gluten.
Perquè no és correcte parlar d’intolerància al gluten? Quan es parla d’una intolerància alimentària, del que parlem és d’un dèficit enzimàtic que impedeix la correcta digestió o absorció de nutrients, com per exemple en la persona intolerant a la lactosa, un dèficit de l’enzim lactasa provoca que no pugui digerir el sucre dels làctis (la lactosa). No existeix, però, la intolerància al gluten pròpiament, ja que en el cas de la celiaquia no hi ha una falta d’enzims digestius si no, com hem comentat abans, una reacció autoimmune del cos davant la ingesta d’una proteïna (el gluten).
Per últim, l’al·lèrgia al blat i altres celerals és una resposta del sistema immunitari però en aquest cas mediada per la inmunoglobulina E (IgE), una proteïna de defensa, que identifica aquests cereals com elements estranys i s’eleva davant la ingesta com si d’una guerra química és tractés, cursant amb simptomatologia reactiva ràpida i abrupta que pot arribar, en el pitjors dels casos, a un shock anafilàctic. En aquest cas, l’al·lèrgia pot ser per ingerir el cereal, inhalar-lo o tocar-lo (en menys casos).
A diferència de la celiaquia i de la sensibilitat al gluten/blat no celíaca, l’al·lèrgia pot millorar amb el pas del temps. Passats uns anys hi ha la probabilitat que la persona pugui tornar a consumir aliments amb gluten.
Així doncs, la celiaquia és una malaltia crònica amb predisposició genètica. L’al·lèrgia al blat genera una resposta al sistema immunitari cursant amb simptomatologia reactiva ràpida, en els pitjors dels casos un shock anafilàctic. La sensibilitat al gluten/blat no celíaca, mal anomenada intolerància al gluten, és fruit d’un diagnòstic que exclou les altres dues patologies però que està relacionat amb la ingesta de gluten/blat, i la intolerància al gluten no existeix pròpiament.
* FODMAPS1: Són carbohidrats fermentables que estan presents a molts cereals i altres productes, coneguts com Oligo-Di-Mono-sacarids i Poliols Fermentables.
*ATI2: Són els inhibidors d’amilasa i tripsina (enzims digestius), presents en cereals com el blat.
