L’impacte de les notícies en les xarxes i la creació de mites
Els titulars cridaners a les xarxes (clickbaits) ens sedueixen i sentim la inevitable temptació de clicar per a veure què ens ofereix la notícia.
El passat dijous 4 de març de 2021, es van fer públics els resultats d’un estudi científic on es correlacionen l’augment de la celiaquia amb l’ús dels fertilitzants publicat a la revista FOODS a càrrec d’un grup de recerca del CREAF (un centre d’investigació públic dedicat a l’ecologia terrestre i a l’anàlisi del territori, enfocat en la conservació, la gestió i l’adaptació del medi ambient al canvi global).
Des d’aleshores han inundat la xarxa alguns titulars i continguts amb relació a aquesta notícia que han generat dubtes en el col·lectiu, ja que algunes, han fet una lectura poc acurada o que inclouen una definició de la celiaquia incorrecta.
Des de la comissió científica de Celíacs de Catalunya considerem necessari fer aclariments per contribuir a eliminar els mites que es poden generar com a conseqüència del bombardeig informatiu de notícies poc rigoroses. Per a tal efecte, hem demanat suport al Dr.Francisco Barro, investigador del CSIC expert en el coneixement de la toxicitat de les proteïnes del gluten amb relació a la malaltia celíaca i desenvolupador del blat modificat genèticament sense gluten.
En primer lloc cal matisar que l’autor Josep Peñuelas, que ha liderat la publicació, en una l’entrevista publicada pel CREAF, afirma que “Nosaltres no fem l’estudi mèdic, sinó que avisem d’una nova conseqüència. La relació que hem identificat no implica l’existència d’una única causa directa” (http://blog.creaf.cat/noticies/excessiva-fertilitzacio-blat-nitrogen-alta-prevalenca-celiaquia/
Què és un meta-anàlisi i quina informació aporta?
L’estudi és un meta-anàlisi, és a dir, recopila informació d’altres estudis ja publicats i coneguts i a partir d’aquí mostra resultats estadístics, en si no és un treball experimental. <La recerca se centra en d’una banda, l’ús del nitrogen en l’agricultura i els seus efectes en les proteïnes del blat. Per aquest motiu han identificat molts estudis experimentals previs on han avaluat fins a quin punt la fertilització ha tingut un efecte en l’augment de la quantitat de proteínes.>
Cal matisar que els fertilitzants el què fan és aportar nitrogen al sòl, el principal component de les proteïnes. ‘És conegut des de els anys setanta que el conreu del blat respon al nitrogen i es fa servir per incrementar el seu rendiment, és a dir, per aconseguir un augment en la quantitat de proteïnes de gra i, en conseqüència, també de les fraccions de gliadines (una de les parts proteiques que forma el gluten)’.
<Aquest efecte no és nou, en el camp de l’ecologia és ben conegut que arriba un moment en què la producció ja no augmenta, per més fertilitzants que s’afegeixin.>
En l’estudi observen que l’ús de fertilitzants ha anat en augment i ho comparen amb el nombre de casos de celiaquia en alguns països amb l’objectiu de remarcar les implicacions de l’ecologia en la salut humana.
L’augment de la prevalença: un debat profund en la comunitat científica
Desxifrar quin és el motiu de l’augment de la celiaquia és un debat obert i profund en la comunitat científica. S’estan destinant molts esforços amb la intenció de descobrir Quines són les causes per tal de prevenir, ja que afecta un important percentatge: un 1% de la població mundial. Fins a la data no hi ha, en paraules del Dr. Barro, ‘evidències experimentals, estudis immunològics o assaigs clínics que donin suport a la hipòtesi del blat com el causant de l’augment de la prevalença de celiaquia’.
Les causes no són clares ni es pot obviar la gran quantitat d’esforços que s’han fet per aconseguir un diagnòstic precoç de la malaltia malgrat que encara és una patologia altament infradiagnosticada. Hi ha altres científics amb altres hipòtesis en estudi, però encara no hi ha cap evidència al respecte. Igual que està passant amb la pandèmia, en la celiaquia també veiem avançar la recerca a temps real.
El resultat que presenta aquest article és una correlació. És a dir, aporten que una variable augmenta (l’ús de fertilitzants), i que durant el mateix període també ho fa l’altra (l’increment de la celiaquia). Però que dues variables augmentin a la vegada, no vol dir que una sigui la causa d’un altra.
No és la primera vegada que algunes publicacions s’interpreten d’aquesta manera. Un exemple va ser un article en què es relacionava el consum de xocolata amb el nombre de premis Nobel i es va considerar que hi havia una relació directa amb el consum de xocolata per cada país, ja que un dels components de la xocolata té efectes en el funcionament cognitiu. Per a exposar els perills de confondre les correlacions amb causa i efecte un grup de recerca de Lovaina, a Bèlgica, van elaborar una correlació entre el nombre de premis Nobel i altres variables, entre elles , les botigues d’IKEA, el Consum de vi o el Consum de tè.
Tornant a l’estudi, segons hem confirmat amb el Dr. Barro, < hi ha un factor que aquest article no considera, i és que no és el consum de blat el que desencadena la celiaquia sinó tenir una predisposició genètica concreta i que s’hagi desenvolupat la malaltia. Encara que avui dia es consumeixin més gliadines (sobre això tampoc existeix un consens a la comunitat científica, i així se cita en el mateix article), <no existeixen evidències de què sigui aquest augment el responsable>, alerta Barro.
<Un bon exemple seria el de Italia, un país on existeix un elevat consum de blat, a causa de la seva dieta (és el país del món que més quantitat de pasta consumeix), i la incidència de la celiaquia no és superior respecte d’altres zones. Existeixin iniciatives que estan estudiant precisament aquest fet, i de moment tots els resultats han estat negatius.>
D’on ve la preocupació des de Celíacs de Catalunya?
Aquesta interpretació o comunicació alarmant dels resultats dels estudis científics, no és nova per a la comunitat de persones amb celiaquia. Titulars excessivament cridaners o algunes notícies que no han triat una definició acurada de la malaltia han estat protagonistes aquests dies i han afirmat que un consum de blat podria estar al darrere de l’augment de celíacs, quan les evidències científiques fins a la data no mostren aquest fet. També han fet referència a la celiaquia com una al·lèrgia o intolerància al gluten, quan no és cap de les dues coses, sinó que es tracta d’una malaltia autoimmunitària crònica sense cura, només amb un únic tractament: una dieta estricta sense gluten. També han assenyalat que seria el consum de blat com el desencadenant que ha fet augmentar la prevalença i és precisament la demonització del blat, un dels mites que alimenta la moda existent per menjar sense gluten en persones sense cap patologia associada a la ingesta de gluten.
D’una banda, ens trobem amb un col·lectiu sa que no té perquè restringir la seva dieta de forma tan estricta i que com a opció personal demana aquests tipus de servei o producte, sense necessitar els estàndards de Seguretat alimentària de les persones celíaques. Això fa que el sector de la restauració es trobi amb dues demandes, un conjunt de persones que no fa la dieta estricta i l’altre sí, i sovint s’ofereixen i s’ofereixen opcions “sense gluten” que en realitat no són segures per a les persones celíaques perquè ni són productes sense gluten en origen, ni s’han manipulat, cuinat i servit seguint unes pautes adequades.
Des de Celíacs de Catalunya ens alegrem de la cobertura mediàtica de les notícies que situen a la celiaquia en el centre del debat, i ens oferim al conjunt de professionals de la comunicació per tal de poder oferir assessorament sobre aspectes de la celiaquia que no són coneguts en profunditat.
Article de referència: “Could Global Intensification of Nitrogen Fertilisation Increase Immunogenic Proteins and Favour the Spread of Coeliac Pathology?” . Josep Peñuelas, et al. 2021. Foods 2020, https://doi.org/10.3390/foods9111602
Altres fonts:
Does Chocolate Consumption Really Boost Nobel Award Chances? The Peril of Over-Interpreting Correlations in Health Studies1,2
http://www.uclep.be/wp-content/uploads/pdf/Pub/Maurage_JN_2013.pdf
