L’aigua no conté gluten i, per aquest motiu, mai hauríem de trobar-nos una ampolla etiquetada «sense gluten». Tanmateix, no hem d’abaixar mai la guàrdia i garantir l’absència de contaminació encreuada! Qui no ha vist mai motlles de pa flotant a l’aigua? Per exemple, en gerres de menjadors escolars, cantimplores o ampolles compartides quan anem d’excursió, a la platja… L’aigua pot ser el vehicle perfecte del gluten.
L’aigua en números, un problema mundial
L’aigua és bàsica per a la vida. És un recurs natural essencial com a nutrient en la nostra alimentació. De mitjana, representa el 50-65% del pes corporal d’una persona adulta. Per tant, hem de garantir que l’aigua que consumim sigui suficient i, a més a més, d’una qualitat adequada.
La superfície del planeta Terra està formada per un 71% d’aigua, però l’aigua dolça*, que la majoria d’éssers vius necessitem per créixer i desenvolupar-nos, representa només un 2,75% de tota l’aigua del planeta. D’aquesta, el 74,55% es troba en forma de gel, el 24,73% és subterrània i, per tant, només el 0,72% de l’aigua dolça del planeta és superficial. A més, està distribuïda desigualment…
El 29% de la població mundial no pot gaudir del luxe de disposar d’aigua potable de forma segura. L’aigua contaminada pot transmetre malalties fatals com còlera, disenteria, febre tifoide, etc. De fet, es calcula que la contaminació d’aigua potable provoca més de 842.000 morts a l’any.
Consumim prou aigua?
En l’alimentació mediterrània, l’aigua es contempla com la beguda principal i més saludable. Per tant, cal afavorir el seu consum i que sigui l’opció principal. Cal recordar que l’aigua no aporta calories i, per tant, no té cap efecte en l’augment o la pèrdua de pes. A la guia alimentària de la Generalitat de Catalunya, Petits canvis per menjar millor, s’afirma que els adults sans han de cobrir les necessitats d’aigua bevent la quantitat que indica la set. Així i tot, hi ha condicions específiques (infantesa, vellesa, pràctica d’exercici físic, temperatures elevades…), on és important parar més atenció per tal de garantir una ingesta adequada i constant, fins i tot programant la seva ingesta per tal de mantenir el cos hidratat. En el cas dels esportistes, les seves necessitats hídriques variaran en funció de l’edat, la modalitat, la intensitat o la durada de l’activitat física. Per tant, cal individualitzar les necessitats hídriques i, casos necessaris, consultar amb una persona experta.
En territori nacional, de mitjana s’estima que les dones consumeixen 1,6 litres d’aigua al dia i els homes 1,7 litres, menys que en altres països d’Europa.
Tot i que la Guia de la Generalitat de Catalunya no estableix una quantitat determinada a beure, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recomana un consum de 2 litres d’aigua al dia per a la població femenina adulta i de 2,5 litres diaris per a la població masculina adulta i, d’altra banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un consum de 30-35 ml per kg de massa corporal i dia. La idea que hem d’extreure d’aquí és que hem de beure aigua, de manera abundant i amb freqüència per mantenir-nos hidratats.
I en el cas de la celiaquia, què? Hi ha recomanacions diferents a tenir presents?
Una correcta hidratació és fonamental per mantenir-nos sans! Tothom necessita beure aigua de forma abundant cada dia, ja que és la responsable d’eliminar els residus del nostre sistema i, en els processos de reparació de l’organisme, l’aigua és una de les millors opcions, és una aliada.
Seguint les indicacions de la guia Petits canvis per menjar millor de la Generalitat de Catalunya, per a les persones celíaques no hi ha recomanacions específiques respecte a la població no celíaca. En els casos que es pateix diarrea o vòmits, també després d’una contaminació involuntària o transgressió, caldria augmentar el consum diari d’aigua uns 600 ml per evitar problemes de deshidratació, ja que s’elimina un alt percentatge d’aigua i electròlits. Tanmateix, és especialment important per a les persones que es recuperen de problemes de malabsorció. Cal recordar que la recuperació de les vellositats és progressiva i dependrà de l’adherència a la dieta, és a dir de l’absència de transgressions i de la varietat i qualitat dels aliments presents.
Quin tipus d’aigua bevem? És sa beure aigua de l’aixeta?
- Aigua envasada:
Els dos tipus d’aigua envasada principals que trobem al mercat són l’aigua mineral natural (mineralització constant) i l’aigua de “manantial” (mineralització variable). En els dos casos es caracteritzen pel seu origen subterrani, contingut en minerals, oligoelements i altres components, així com la seva puresa original (no reben cap tractament per tal de potabilitzar-la).
També existeix la denominació “aigua potable preparada”. Es tracta d’aigua tractada per ser potable amb mineralització variable.
- Aigua de l’aixeta:
L’aigua de l’aixeta és segura, a part de ser més barata i respectuosa amb el medi ambient que l’aigua envasada. Però de vegades ens tira enrere el gust que té… El gust és a causa del clor, un mineral necessari per assegurar la salubritat de l’aigua, sempre en una concentració (dosi) controlada que no afecti la nostra salut. Per tal d’aconseguir que l’aigua de l’aixeta tingui bon gust, es poden utilitzar trucs casolans. Un bon exemple és omplir una gerra d’aigua i deixar-la reposar mitja hora per tal que el clor s’evapori i guardar-la a la nevera. Un altre mètode és afegir una gota de suc de llimona a la gerra.
Sigui quina sigui la teva elecció, el prioritari és fomentar el seu consum. Tria aigua, tria salut!
BIBLIOGRAFIA:
- AECOSAN. Seguridad alimentaria. Aguas envasadas.
- WHO. Drinking water
- Guia d’Alimentació Saludable de la Generalitat de Catalunya. Petits Canvis Per Menjar Millor.
- Julio Basulto. Falsas creencias sobre el agua.
- Spanish guidelines for hydration Martínez Álvarez JR(1), Villarino Marín AL(1), Polanco Allué I(2), Iglesias Rosado C(1), Gil Gregorio P(3), Ramos Cordero P(4), López Rocha A(5), Ribera Casado JM(6), Maraver Eizaguirre F(7), Legido Arce JC.(8).
