Amb motiu del Dia de la Dona, el Dr. Esteve, Metge internista amb especialitat en malalties autoimmunes i immunologia reproductiva, ha escrit aquest article per conscienciar sobre el vincle entre la celiaquia no diagnosticada i els problemes de fertilitat
La malaltia celíaca pot afectar fins a un 1% de la població, sent més freqüent el seu diagnòstic en dones. De fet, el pic d’aparició sol estar en dones joves en edat reproductiva. Clàssicament, es pot presentar com a dolor abdominal crònic, pèrdua de pes, diarrea intermitent, fins i tot amb troballes analítiques com anèmia amb ferro disminuït o dèficit de vitamines. No obstant, poden haver-hi pacients asimptomàtiques a nivell digestiu abans d’establir el diagnòstic.
Llavors, podem trobar pacients que les seves primeres manifestacions de la malaltia celíaca estiguin relacionades amb la seva salut hormonal i/o reproductiva. Típicament, les manifestacions inflamatòries podran estar lligades a infertilitat (avortaments) o esterilitat (absència d’embaràs).
Podem trobar pacients que les seves primeres manifestacions de la malaltia celíaca estiguin relacionades amb la seva salut hormonal i/o reproductiva.
Les dones celíaques a les quals no se’ls ha diagnosticat la malaltia poden presentar alteracions del cicle menstrual, avortaments de repetició o problemes durant l’embaràs. De fet, la dificultat per absorbir nutrients que caracteritza a la celiaquia (típicament ferro, zenc, seleni o àcid fòlic) es pot relacionar amb pitjors resultats reproductius i alteracions en la gestació. També s’ha relacionat amb alteracions de la mucosa genital, podent coexistir fenòmens de permeabilitat intestinal o variacions de la microbiota. Aquesta situació pot predisposar a una inflamació de les mucoses, cursant amb sequedat vaginal, dolor en relacions sexuals i/o afectació de l’endometri.
Les dones celíaques a les quals no se’ls ha diagnosticat la malaltia poden presentar alteracions del cicle menstrual, avortaments de repetició o problemes durant l’embaràs.
Per altra banda, amb l’evidència acumulada avui dia, existeixen dubtes sobre si el fet de tenir susceptibilitat genètica (HLADQ2+ i/o HLADQ8+) és suficient per retirar el gluten en pacients amb problemes de fertilitat, malgrat que alguns autors apunten que poden haver-hi beneficis, sobretot amb dones a les quals s’hagi confirmat problemes gastrointestinals.
Així doncs, el fet que la malaltia celíaca sigui una entitat en la qual hi ha moltes pacients no diagnosticades i/o amb pocs símptomes a nivell gastrointestinal ofereix un repte tant pels especialistes en fertilitat com per a les parelles infèrtils o estèrils. Com sempre, una bona relació metge-pacient en què la confiança i el temps siguin protagonistes farà més senzill poder arribar a un diagnòstic i explorar les opcions de tractament.
