Page 40 - Revista Celiacs de Catalunya 13 Primavera / Estiu 2021
P. 40
aix sense gluten 2021
ANA ARAGÓN Altres coses que vam fer és no deixar de menjar els dolços
que m’agradaven i vam començar a fer tot el que fèiem, però
El que em va ajudar primer, als 60 anys, va ser el meu ger- sense gluten. Ara faig pa de pessic, donuts, braç de gitano
mà que ja estava diagnosticat com a celíac , la vostra infor- boníssim, galetes, els anomenats ‘phoskitos’...
mació, boníssima, i llegir sobre la malaltia mentre paia tot el
que vindria. D’aquesta manera em motivava i trobava que el canvi era
fort, però que podia continuar menjant tot allò que m’agrada-
El que trobo més a faltar seria una varietat de plats dispo- va a casa. El fet de fer la dieta sense gluten va fer que tingués
nibles molt més gran. Normalment a tots els llocs t’ofereixen més interès per la cuina i mengés inclús més saludable del
verdures a la brasa, peix, carn i amanides. Per mi, anar a que menjava.
dinar fora de casa de vegades és complicat, i més encara si
vaig amb gent. Les dificultats del meu a dia les trobo quan vaig a restau-
rants, molts d’ells li dius que ets celíaca i no saben quasi que
MARGA CARRERAS és, pensen que no podem menjar ni arròs... un desastre. Se-
gons el lloc on hi vagi, acostumo a portar el meu pa de casa
A mi el que més em va ajudar va ser trucar a una amiga i també algun postre (normalment només tenen fruita); i si no
que no feia molt també l’havien diagnosticat, i no us mentiré ho tinc clar, demano amanida o carn a la planxa.
també vaig plorar perquè sabia tot el que em perdria.
Quan et detecten celiaquia i no coneixes a ningú del teu entorn
Recomano que si no es te algú a prop que ja hagi viscut amb la mateixa malaltia, et sents estrany. Vaig estar dies sense
l’experiència, contacteu amb alguna persona celíaca que saber amb qui podia parlar del mateix, llavors una de les coses
mitjançant les xarxes socials és molt fàcil. Llegir les seves que faig fer per sentir-me més ‘acompanyada’, va ser buscar per
experiències sempre va bé i si t’agrada escriure no costa res internet famosos que eren celíacs també; arrel de la cerca em
compartir les pròpies experiències. Això també em va ajudar faig començar a sentir millor, més motivada i no tan sola.
molt, tot i que hi ha èpoques no tens temps les xarxes socials
són molt agraïdes. LUCAS LINARES
D’altra banda, considero imprescindible per poder realitzar Després de moltes proves, saber que era celíac va supo-
correctament la dieta sense gluten, conèixer els aspectes de sar un bona notícia. Fins al moment havia estat un martiri:
la contaminació creuada i de l’etiquetatge, tot i que quan surts problemes en el creixement, vòmits, diarrees, etc. A partir de
a restaurants és difícil de saber quins productes utilitzen. conèixer que era celíac, podia solucionar el meu problema:
tan senzill, com no tornar a menjar gluten.
Recomanaria també portar sempre menjar per si no trobes op-
cions sense gluten, encara que això limita. A banda de no con- El meu pare i la meva mare, van ser els primers en fer l’es-
sumir gluten, seria bo assolir hàbits d’alimentació més saludables forç d’aprendre i conèixer tot el necessari pels celíacs, ja que
jo era un nen. Ara ja tinc 14 anys, i ser el que tinc que menjar i
NEUS LORENZO el que no. M’he acostumat a mirar les etiquetes dels produc-
tes, i saber si porten blat de moro o no.
Fa dos anys que em van diagnosticar la malaltia. Amb 46
anys per mi va ser un pal molt gran i un canvi a la meva vida Sembla que els coneixements sobre celiaquia han canviat
brutal. El pa m’encanta , les pastes o les pizzes. Tot el que molt respecte a fa 10 anys. L’aspecte negatiu, durant tots aquest
vaig tenir que deixar de menjar anys ha estat que a nivell polític no s’han impulsat ajudes i que
els productes sense gluten, encara que sent mes econòmics
Des-de que sóc celíaca m’he trobat amb moltes dificultats que abans, segueixin sent més cars respecte als consumits per
a l’hora de anar a dinar a restaurants. Per exemple, escoltar una persona que pot menjar de tot. El mateix passa depèn d’on
d’ un cambrer dir-te que no sap el que és la malaltia. Co- viatgis. Jo mateix he viscut experiències en restaurants on el
mentaris dient que no passa res per un dia, etc. Crec que la preu del menjar sense gluten era molt més elevat.
societat no és conscient ni té empatia per les persones que
patim aquest tipus de malaltia.
CRISTINA SERRA
Em van detectar celiaquia amb 34 anys, al principi esta-
va molt perduda, recordo la primera vegada que vaig anar
al supermercat, semblava que no trobava res per mi, el can-
vi era molt dràstic i més quan una de les coses que més
m’agradaven era el pa. La meva mare em va ajudar moltíssim,
vam comprar una panificadora i diferents tipus de farina de
diferents marques per trobar un pa que més o menys s’as-
semblés al que menjava abans, el que menjo no s’assembla,
però no està gens malament.
40 / ESTIU 2021
ANA ARAGÓN Altres coses que vam fer és no deixar de menjar els dolços
que m’agradaven i vam començar a fer tot el que fèiem, però
El que em va ajudar primer, als 60 anys, va ser el meu ger- sense gluten. Ara faig pa de pessic, donuts, braç de gitano
mà que ja estava diagnosticat com a celíac , la vostra infor- boníssim, galetes, els anomenats ‘phoskitos’...
mació, boníssima, i llegir sobre la malaltia mentre paia tot el
que vindria. D’aquesta manera em motivava i trobava que el canvi era
fort, però que podia continuar menjant tot allò que m’agrada-
El que trobo més a faltar seria una varietat de plats dispo- va a casa. El fet de fer la dieta sense gluten va fer que tingués
nibles molt més gran. Normalment a tots els llocs t’ofereixen més interès per la cuina i mengés inclús més saludable del
verdures a la brasa, peix, carn i amanides. Per mi, anar a que menjava.
dinar fora de casa de vegades és complicat, i més encara si
vaig amb gent. Les dificultats del meu a dia les trobo quan vaig a restau-
rants, molts d’ells li dius que ets celíaca i no saben quasi que
MARGA CARRERAS és, pensen que no podem menjar ni arròs... un desastre. Se-
gons el lloc on hi vagi, acostumo a portar el meu pa de casa
A mi el que més em va ajudar va ser trucar a una amiga i també algun postre (normalment només tenen fruita); i si no
que no feia molt també l’havien diagnosticat, i no us mentiré ho tinc clar, demano amanida o carn a la planxa.
també vaig plorar perquè sabia tot el que em perdria.
Quan et detecten celiaquia i no coneixes a ningú del teu entorn
Recomano que si no es te algú a prop que ja hagi viscut amb la mateixa malaltia, et sents estrany. Vaig estar dies sense
l’experiència, contacteu amb alguna persona celíaca que saber amb qui podia parlar del mateix, llavors una de les coses
mitjançant les xarxes socials és molt fàcil. Llegir les seves que faig fer per sentir-me més ‘acompanyada’, va ser buscar per
experiències sempre va bé i si t’agrada escriure no costa res internet famosos que eren celíacs també; arrel de la cerca em
compartir les pròpies experiències. Això també em va ajudar faig començar a sentir millor, més motivada i no tan sola.
molt, tot i que hi ha èpoques no tens temps les xarxes socials
són molt agraïdes. LUCAS LINARES
D’altra banda, considero imprescindible per poder realitzar Després de moltes proves, saber que era celíac va supo-
correctament la dieta sense gluten, conèixer els aspectes de sar un bona notícia. Fins al moment havia estat un martiri:
la contaminació creuada i de l’etiquetatge, tot i que quan surts problemes en el creixement, vòmits, diarrees, etc. A partir de
a restaurants és difícil de saber quins productes utilitzen. conèixer que era celíac, podia solucionar el meu problema:
tan senzill, com no tornar a menjar gluten.
Recomanaria també portar sempre menjar per si no trobes op-
cions sense gluten, encara que això limita. A banda de no con- El meu pare i la meva mare, van ser els primers en fer l’es-
sumir gluten, seria bo assolir hàbits d’alimentació més saludables forç d’aprendre i conèixer tot el necessari pels celíacs, ja que
jo era un nen. Ara ja tinc 14 anys, i ser el que tinc que menjar i
NEUS LORENZO el que no. M’he acostumat a mirar les etiquetes dels produc-
tes, i saber si porten blat de moro o no.
Fa dos anys que em van diagnosticar la malaltia. Amb 46
anys per mi va ser un pal molt gran i un canvi a la meva vida Sembla que els coneixements sobre celiaquia han canviat
brutal. El pa m’encanta , les pastes o les pizzes. Tot el que molt respecte a fa 10 anys. L’aspecte negatiu, durant tots aquest
vaig tenir que deixar de menjar anys ha estat que a nivell polític no s’han impulsat ajudes i que
els productes sense gluten, encara que sent mes econòmics
Des-de que sóc celíaca m’he trobat amb moltes dificultats que abans, segueixin sent més cars respecte als consumits per
a l’hora de anar a dinar a restaurants. Per exemple, escoltar una persona que pot menjar de tot. El mateix passa depèn d’on
d’ un cambrer dir-te que no sap el que és la malaltia. Co- viatgis. Jo mateix he viscut experiències en restaurants on el
mentaris dient que no passa res per un dia, etc. Crec que la preu del menjar sense gluten era molt més elevat.
societat no és conscient ni té empatia per les persones que
patim aquest tipus de malaltia.
CRISTINA SERRA
Em van detectar celiaquia amb 34 anys, al principi esta-
va molt perduda, recordo la primera vegada que vaig anar
al supermercat, semblava que no trobava res per mi, el can-
vi era molt dràstic i més quan una de les coses que més
m’agradaven era el pa. La meva mare em va ajudar moltíssim,
vam comprar una panificadora i diferents tipus de farina de
diferents marques per trobar un pa que més o menys s’as-
semblés al que menjava abans, el que menjo no s’assembla,
però no està gens malament.
40 / ESTIU 2021
