Quina relació hi ha entre tenir osteoporosi i patir malaltia celíaca? Pot ser que si una persona pateix osteoporosi precoç, sigui celíaca i no l’hagin diagnosticat? Te’n parlem en aquest post del blog, pas a pas.
Què és l’osteoporosi?
L’osteoporosi és una malaltia sistèmica que es caracteritza per una disminució de la massa òssia, i, per tant, suposa un augment de la fragilitat i del risc de patir fractures òssies.
La malaltia és produïda per un desequilibri metabòlic entre la formació i destrucció de la massa òssia. Aquests processos estan regulats per una mena de cèl·lules denominades osteoblasts i osteoclasts, respectivament.
La patologia és asimptomàtica i pot passar desapercebuda fins que finalment es manifesta amb una fractura, la qual és la conseqüència clínica més important. Les fractures provoquen dolor, limitació funcional i disminució en la qualitat de vida.
Característiques de l’osteoporosi
La densitat mineral òssia augmenta progressivament durant el creixement i la joventut, fins a aconseguir el seu pic màxim aproximadament a l’edat de 30 anys. Per a aconseguir un correcte desenvolupament de la massa òssia influeixen factors genètics i ambientals com la nutrició, l’exercici físic i l’estil de vida.
Generalment les dones aconsegueixen un pic de massa òssia inferior als homes. A més, després de la menopausa la reabsorció dels ossos s’accelera. Aquests factors fan que el nombre de dones (22,5%) amb osteoporosis sigui major al d’homes (6,8%).
Classificació de l’osteoporosi
Segons el seu origen l’osteoporosi pot ser de dos tipus:
– Osteoporosi primària: és la més freqüent i es produeix pel transcurs dels anys: en la dona després de la menopausa (entre els 50 i 75 anys) i, tant en l’home com en la dona, a partir dels 70 anys.
– Osteoporosi secundària: es produeix quan existeix un factor capaç de causar malaltia, independent de la menopausa i l’edat, com per exemple a causa de malalties endocrines, gastrointestinals, hematològiques, així com la immobilització prolongada i el consum de fàrmacs.
El calci juga un paper essencial en la salut òssia, ja que afecta la densitat mineral dels ossos i, per tant, a la seva força i resistència. Perquè el calci de la dieta sigui absorbit és necessària la vitamina D, per la qual cosa un dèficit en la ingesta de tots dos nutrients pot donar lloc a una osteoporosi.
Quina relació hi ha entre la malaltia celíaca i l’osteoporosi?
S’ha demostrat que les persones amb malaltia celíaca quan consumeixen gluten desencadenen una reacció inflamatòria. Les cèl·lules intestinals s’activen, alliberant molècules inflamatòries que lesionen la mucosa intestinal i dificultant l’absorció de nutrients com el calci i la vitamina D. A més, aquestes molècules inflamatòries poden activar els osteoclasts i, d’aquesta manera, provocar una degradació de la massa òssia.
La malaltia celíaca es considera un dels factors de risc que pot causar una osteoporosi primerenca. Pot produir-se per dos motius:
- Malaltia celíaca no diagnosticada.
- Mal seguiment de la dieta sense gluten.
La malaltia celíaca pot manifestar simptomatologia molt diversa o fins i tot nul·la. Això fa que els temps de diagnòstic de la malaltia siguin molt alts (7 anys). S’ha de tenir en compte que, fins que es produeix el diagnòstic de la malaltia la reacció inflamatòria continua activa en el pacient, provocant atròfia intestinal i, en conseqüència, dificultant l’absorció de nutrients. És per això que els protocols actuals de diagnòstic de malaltia celíaca inclouen la realització d’una densitometria òssia al pacient per a veure el grau de mal que ha sofert la seva massa òssia.
D’altra banda, si es detecta una osteoporosi precoç, s’ha de sospitar d’una possible malaltia celíaca, per això des de la Fundació Internacional d’Osteoporosi (IOF) es recomana als reumatòlegs realitzar estudis de celiaquia en aquests pacients.
Si es pateix osteoporosi precoç, cal estudiar si és a causa d’una celiaquia no diagnosticada
Un mal seguiment de la dieta sense gluten també provoca atròfia intestinal i, per aquesta raó, és molt important seguir estrictament la dieta sense gluten i realitzar densitometries òssies per dur a terme un control.
Tractament en cas de tenir osteoporosi i celiaquia
Una vegada diagnosticada la malaltia celíaca i l’osteoporosi el més important és seguir la dieta lliure de gluten. Mitjançant aquesta, s’aconsegueix la recuperació total o parcial de la mucosa intestinal, afavorint així l’absorció del calci i vitamina D. A més, s’hauran de determinar els nivells plasmàtics de calci i vitamina D per a optimitzar-los segons el grau de malabsorció.
Seguint la dieta sense gluten s’aconsegueix la recuperació total o parcial de la mucosa intestinal i s’afavoreix l’absorció de calci i vitamina D
És sabut que els productes específics sense gluten són pobres en nutrients com són les vitamines i minerals, i abundants en greixos i sucres refinats. Per tant, és recomanable prescindir d’aquests productes en la mesura del possible i seguir una dieta rica i equilibrada amb major presència de productes genèrics com les fruites, verdures, hortalisses, fruits secs, llegums i peixper així aconseguir l’aportació necessària de calci i vitamina Dsense haver de recórrer a la suplementació.
Entre els aliments amb major aportació de calci a la dieta es troben els productes lactis, el salmó, les sardines, les ametlles i les hortalisses de fulles verdes (enciams, bledes, espinacs, etc.). D’altra banda, els aliments rics en vitamina D serien els productes lactis, l’ou, la mantega i els peixos grassos (tonyina, salmó, etc.).
A més del seguiment estricte de la dieta sense gluten i de dur una bona alimentació també és important evitar l’excés d’alcohol i el tabac i potenciar l’exercici físic. És molt important aquest últim apunt, ja que l’exercici físic estimula l’augment de la densitat òssia. Els últims estudis demostren que els exercicis que més afavoreixen al desenvolupament de la massa òssia són els esports d’impacte (córrer, saltar, etc.) combinats amb exercicis aeròbics, ajustant-los sempre a l’edat i condició física.
En resum, què cal tenir clar?
En cas que aparegui una osteoporosi precoç s’haurà de sospitar d’una possible malaltia celíaca. Un cop diagnosticada la celiaquia és imprescindible el correcte seguiment de la dieta sense gluten per a poder revertir l’osteoporosi o minimitzar el seu impacte.
Seguint la dieta sense gluten el pacient podrà revertir l’osteoporosi o minimitzar el seu impacte.
A més del correcte seguiment de la dieta sense gluten, existeixen altres factors que ajuden a prevenir o millorar l’osteoporosi:
- Alimentació saludable basada en aliments genèrics (evitant els ultraprocessats).
- Exercici físic.
- Evitar excés d’alcohol.
- No fumar.
BIBLIOGRAFIA
- Protocolos Osteoporosis – SEMI (Sociedad Española de Medicina Interna)
- Guía de buena práctica clínica en Osteoporosis-OMC (Organización Médica Colegial de España) Ministerio de Sanidad y Consumo.
- Medline Plus “Calcio, la vitamina D y sus huesos”.
- OMS (Organización Mundial de la Salud)
- Dr.Angel Durantez (2019) “¿Vale cualquier tipo de ejercicio para prevenir la osteoporosis?”. El confidencial.
- Baixauli Rubioa, J. Calvo Catalàa, C. Campos Fernándeza, M I. González-Cruza, R. Benítez Bermejoa, J. Vicente Masa, A. Herrera Ballestera(2002) “Osteoporosis en adulto joven como presentaciónde cuadro de malabsorción intestinal”.Revista Española de enfermedades metabólicas oseas Vol.11 Nº.4 Pag 131-164.
- Dra Iris de la Luna HU.Quironsalud Madrid (2019) “Osteoporosis en enfermedad celiaca y en enfermedad inflamatoria intestinal”
- Pérez Castrillón J.L Servicio Medicina Interna Hospital Rio Hortega Valladolid “Enfermedad celiaca y osteoporosis”
- Pérez.L. (2016) “Celiaquía, importante causa de osteoporosis en jóvenes”. Celicidad
