Com us vam comunicar a la publicació “Què he de saber sobre el Coronavirus (COVID-19) si tinc malaltia celíaca?”, de moment no hi ha evidència que la persona celíaca pateixi més risc de contagi per la COVID-19 sempre que hagi estat diagnosticada i segueixi de manera estricta la dieta, condició perquè el sistema immune no sigui actiu per la ingesta de gluten.
Segons el Ministerio de Sanidad, les persones vulnerables són els majors de 60 anys i també aquelles que pateixen malalties cròniques com la hipertensió, la diabetis, malalties cardiovasculars o pulmonars, càncer o també aquelles immunodeprimides. Les embarassades s’inclouen dins d’aquest grup com a principi de precaució.
No obstant això, el Dr. Benjamin Lebwbol explica que aquelles persones que segueixen tractaments immunosupressors, com ara la quimioteràpia, o certs tractaments per afeccions autoimmunes com ara el lupus o l’artritis reumatoide que estan relacionades amb la celiaquia s’han de considerar persones de risc.
Actualment, tot i estar a prop del desconfinament progressiu, hem de ser conscients que ens enfrontem a una amenaça sense procedents i mentre que els científics no trobin una vacuna o tractament per a la Covid-19 som éssers més vulnerables que mai. Per aquest motiu cal seguir mantenint els consells de les Autoritats sanitàries de referència: l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Ministerio de Sanidad, i l’Agencia Catalana de Salut Pública per reduir la transmissió de la malaltia com per exemple el distanciament físic. L’aplicació d’aquestes mesures ha suposat el tancament d’empreses, escoles i institucions d’educació, a més de restriccions socials.
Així i tot, els primers resultats de l’estudi ENECovid19 mostren que només un 5% de la població ha desenvolupat anticossos, cosa que ens obliga a tenir encara molta prudència i mantenir les mesures de prevenció, tant a casa com a fora.
Què en sabem dels Coronavirus i la Covid-19?
Els coronavirus són una família de virus que poden provocar infeccions en humans i en altres animals, com ara les aus i els mamífers. A vegades, com és el cas de la SARS-CoV2, conegut com a COVID-19, es transmet dels animals als humans i provoca símptomes com febre, tos o sensació de mancança d’aire. També altres símptomes com disminució de l’olfacte, calfreds, dolor de cap, feblesa o símptomes gastrointestinals com la diarrea o els vòmits poden ser presents. Falta molt per conèixer però l’evidència actual indica que es transmet per contacte estret amb gotes respiratòries formades per esternuts o tos que poden arribar al nas, la boca o els ulls d’una altra persona. El contagi depèn de la càrrega vírica, és a dir, de la quantitat de virus a les vies respiratòries.
D’altra banda, no hi ha proves fins al moment que demostrin que es transmet a través dels aliments o dels envasos alimentaris. Per tant, podem dir que la COVID-19 no es pot multiplicar en els aliments; necessita un animal o un hoste humà per a multiplicar-se. Tanmateix, és molt probable que, en ser les gotes respiratòries massa pesades per ser transportades a l’aire, caiguin sobre objectes i superfícies que envolten a la persona infectada i d’altra banda, s’ha observat que és possible infectar-se tocant una superfície, un objecte o la mà d’una persona contaminada. Això pot succeir, per exemple, quan es toquen els poms de la porta o se saluda amb la mà i, a continuació, es toca la cara.
L’Autoritat de Seguretat Alimentària (EFSA) afirma que s’ha avaluat la supervivència del virus COVID-19 en diferents superfícies i confirma que el virus pot romandre viable fins a 72 hores sobre plàstic i acer inoxidable, fins a 4h sobre coure i fins a 24 hores sobre cartó. Per tant sempre que sigui possible eliminarem els envasos exteriors d’aquest material. A més, l’AESAN recomana netejar-los amb aigua i sabó quan no sigui possible eliminar-los pel fet que són materials porosos.
Així doncs, podem infectar-nos del virus a través dels aliments?
Des del primer moment, el personal dels sectors bàsics, com ara les indústries alimentàries, les botigues, els supermercats, els transports, etc. ha estat al peu del canó, als seus llocs de treball habituals, per assegurar que els aliments, considerats elements bàsics, siguin disponibles per a la població. Per aquest motiu ha estat necessari establir mesures de seguretat per evitar els contagis alhora que garantir una producció i distribució segura.
Malauradament, encara que la cadena de producció i distribució sigui segura, el perill continua present si no tenim una cura exhaustiva de la higiene, per exemple el fet que nosaltres toquem els aliments que anteriorment hagin estat en contacte amb una persona infectada, augmenta la probabilitat que aquest virus es pugui transmetre. Tot i la probabilitat, la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) durant el mes d’abril ha analitzat 66 productes comuns, exposats en 8 cadenes de distribució i ha analitzat la presència del virus mitjançant la tècnica PCR que detecta el seu material genètic. Tot i que no s’ha detectat el virus en cap dels envasos, l’estudi representa una petita imatge de la realitat i la situació depèn en gran manera de les mesures de precaució dels usuaris.
D’altra banda, convé ressaltar que el tractament tèrmic (superior als 60ºC) permet la destrucció del virus; per tant, tots els aliments cuinats són segurs. És per això que l’OMS recomana abstenir-se de consumir productes d’animals crus o poc cuits. S’ha de tenir en compte també que la cadena de fred no té cap efecte sobre el virus, és a dir, no hi ha proliferació en els aliments però tampoc destrucció.
A més a més, actualment ens trobem en un procés de desescalament per etapes que fa imprescindible destacar la importància de la seguretat alimentària respecte a unes bones pràctiques d’higiene. Cal mantenir doncs:
– Un freqüent rentat de mans amb aigua i sabó (20 segons)
– La neteja i manteniment de superfícies
– La separació d’aliments crus i cuits
– Estris diferents per a aliments crus i cuits
– Un tractament tèrmic per sobre dels 60 – 70˚C
Aquestes pràctiques apliquen tant als operadors alimentaris com a nosaltres mateixos a casa nostra per tal de reduir la possibilitat d’un contagi.
Seguretat durant la compra i en omplir el rebost
Preparar la llista de la compra amb antelació pot agilitzar el procés de la compra i a més a més, evita recórrer els passadissos del supermercat amunt i avall. Prioritzar els aliments naturalment sense gluten per mantenir una alimentació saludable, prioritzant el consum de fruita fresca i hortalisses, llegums i fruita seca. També els lactis fermentats, el peix i els ous han d’estar presents, per sobre del consum de carn. En aquest moment és fonamental parar més atenció que mai tant per la reduïda activitat que realitzem però també pel fet que diferents estudis han relacionat l’obesitat com a factor de risc per la COVID-19.
Tal com hem pogut veure no hi ha evidència que els aliments siguin una font de transmissió. No obstant això, per tal de poder realitzar la compra dels aliments de manera més segura, les Autoritats recomanen mantenir 2 metres de distància amb altres persones, protegir-nos amb mascareta i evitar tocar-nos els ulls, la boca i el nas. També, si és possible, que desinfectem els mànecs dels carretons abans de començar la compra, i ens posem els guants just abans d’entrar al supermercat. Per al pagament pot ser útil utilitzar la targeta i evitar l’ús de monedes i bitllets.
Una vegada a casa, cal rentar tot allò que hem utilitzat al carrer (cartera, claus, etc.), també les mans i els envasos alimentaris. En finalitzar caldrà tornar-se a rentar-les i també les superfícies.
Higiene dels aliments
Pel que fa a les fruites i les hortalisses, es recomana rentar-les amb aigua. Tanmateix, si es consumeixen crues amb pell és important submergir-les 5 minuts en aigua potable amb una culleradeta de lleixiu d’ús alimentari i després aclarir-les amb aigua abundant. En aliments vegetals de closca dura, com poden ser el meló i el cogombre, també és convenient netejar-los amb un raspall, és a dir, fregar la pell per eliminar la major quantitat possible de residus i altres possibles contaminants. Si es tracten de vegetals de fulla, és necessari treure les fulles externes, llençar-les, a banda de la higiene amb aigua i lleixiu.
Tot i això, abans i després de manipular-les cal rentar-se les mans amb aigua i sabó.
Eines alternatives per a la protecció
A banda de la distància entre persones i l’ús de mascaretes els gels hidroalcohòlics ens ho poden posar una miqueta més fàcil en sortir de casa. Cal tenir present que els desinfectants de mans són segurs per a les persones celíaques. La majoria dels desinfectants no contenen proteïnes de cereals amb gluten. A més, sabem que el gluten no es pot absorbir a través de la pell. Cal però, no aplicar-lo sobre una ferida oberta. A més, cal tenir present que és prioritari el rentatge de mans davant els gels hidroalcohòlics perquè la recomanació és emprar-los quan no hi ha la possibilitat de rentat amb aigua i sabó. Fins i tot, pot ser motiu d’irritació a la pell o de reaccions. Evidentment, les persones celíaques hem de tenir cura de no portar-nos les mans a la boca.
Seguint totes aquestes mesures de prevenció ens protegim i ajudem a protegir els altres, siguem conscients.
BIBLIOGRAFIA
- http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/home/aecosan_inicio.htm?_ga=2.5020916.638974316.1589523555-1194326723.1589523555
- Anònim 2020. «Shopping for Food During the COVID-19 Pandemic – Information for Consumers».
- https://www.beyondceliac.org/
- Generalitat de Catalunya. «Coronavirus SARS-CoV-2».
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/ciutadania/
- https://www.ocu.org/alimentacion/seguridad-alimentaria/noticias/coronavirus-envases-alimentos
- EFSA – preguntes freqüents: https://www.bfr.bund.de/cm/349/can-the-new-type-of-coronavirus-be-transmitted-via-food-and-objects.pdf
- https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019
- Shahidi, Fereidoon. 2020. «Does COVID-19 Affect Food Safety and Security?». Journal of Food Bioactives 9.
- Safety, Food and Food Businesses. 2020. «COVID-19 and Food Safety: Guidance for Food Businesses».
- 2020. «Coronavirus Disease (COVID-19) Advice for the Public». Internet. (https://www.who.int/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019/advice-for-public).
- Chin, A., Chu, J., Perera, M., Hui, K., Yen, H. L., Chan, M., … & Poon, L. (2020). Stability of SARS-CoV-2 in different environmental conditions. medRxiv.
- Dietz, W., & Santos‐Burgoa, C. (2020). Obesity and its Implications for COVID‐19 Mortality. Obesity.
- Van Doremalen, N., Bushmaker, T., Morris, D. H., Holbrook, M. G., Gamble, A., Williamson, B. N., … & Lloyd-Smith, J. O. (2020). Aerosol and surface stability of SARS-CoV-2 as compared with SARS-CoV-1. New England Journal of Medicine, 382(16), 1564-1567.
- Rummo, P. E., Bragg, M. A., & Stella, S. Y. (2020, March). Supporting Equitable Food Access During National Emergencies—The Promise of Online Grocery Shopping and Food Delivery Services. In JAMA Health Forum (Vol. 1, No. 3, pp. e200365-e200365). American Medical Association.
