Antecedents i estudi italià
A partir de l’any 2021, amb l’entrada en vigor de la Directiva 904 de la UE de 2019, els plàstics d’un sol ús més contaminants, anomenats SUP per les seves sigles en anglès (Single Use Plastic), es van prohibir per ús alimentari.
En contraposició, des de llavors, els envasos produïts amb material biodegradable d’origen vegetal estan creixent exponencialment, tant els articles de taula d’un sol ús (plats, coberts, palletes, etc.) com els envasos dels productes alimentaris envasats.
La majoria dels envasos biodegradables provenen del blat de moro, de la polpa de cel·lulosa, de la fusta o del bambú. No obstant això, també és possible trobar-ne de cereals que contenen gluten o pasta de gluten.
Per aquesta raó, l’Associació Italiana de celiaquia (Associazione Italiana Celiachia), en col·laboració amb l’Institut Italià de l’envasat (Istituto Italiano dell’Imballaggio), va decidir realitzar un estudi de les indústries del sector alimentari (productors i usuaris) per verificar-ne la seguretat per a les persones amb malaltia celíaca.
De fet, a diferència del que passa amb la legislació sobre aliments i begudes, en aquest moment, a Europa no existeix cap obligació de declarar la composició dels Materials de Contacte Alimentari (en endavant MCA).
MCA. Materials de Contacte Alimentari – és l’acrònim utilitzat per a definir, a nivell tècnic i regulador, materials i objectes emprats per aliments i begudes com estris de cuina i taula, contenidors, envasos per aliments o per articles de taula d’un sol ús, com ara plats, vasos, coberteria i palletes, que s’utilitzen en festes, festivals o per menjar fora de casa, quan no és possible utilitzar material reutilitzable que es pugui rentar.
La majoria dels envasos biodegradables provenen del blat de moro, de la polpa de cel·lulosa, de la fusta o del bambú. No obstant això, també és possible trobar-ne de cereals que contenen gluten o pasta de gluten.
Amb anterioritat, dues associacions de celíacs, la neerlandesa i l’espanyola, ja van realitzar algunes proves en els aliments o begudes sense gluten envasats en envasos produïts a partir de material orgànic derivat de cereals que contenen gluten (gra de blat) per analitzar possibles riscos. En alguns casos, en els envasos i vaixelles biodegradables analitzades, es van detectar quantitats majors a 20ppm de gluten.
Enquesta italiana sobre els materials biodegradables emprats en els envasos per als aliments.
L’any 2021, a Itàlia es va fer una enquesta a totes les empreses fabricants de productes sense gluten del directori de l’Associació Italiana de celiaquia, a la qual van respondre més de 150 empreses, proporcionant dades valuoses.
Aquest elevat nombre de participants va permetre considerar la mostra d’enquestats prou representativa per donar una visió general de la situació italiana respecte a l’ús de MCA biodegradables/compostables per aliments i begudes envasats, tenint en compte l’evolució contínua del mercat en aquest sentit.
Està clar que la creixent sensibilitat dels consumidors en la qüestió mediambiental està influint en la composició dels envasos dels productes alimentaris, per la qual cosa, la sostenibilitat s’està convertint en un important autoregulador del mercat, amb un augment constant dels paquets compostables, i no simplement reciclables com el vidre o el plàstic.
L’enquesta va resoldre que el 15% de les empreses usen materials compostables fabricats a partir del paper o derivats del blat de moro, polpa de cel·lulosa, fusta o bambú. L’ús d’aquestes matèries primeres és molt versàtil i transversal i els envasos fabricats poden ser estables en diferents condicions d’ús.
A Itàlia el 77% de les empreses que fan servir materials compostables, aquests no estan elaborats amb matèries primeres derivades de cereals que continguin gluten. Tot i així, el 23% restant reporta que utilitza matèries primeres amb gluten o que no coneix el contingut de gluten de les seves matèries primeres.
D’aquest 23% d’empreses, tan sols una ha obtingut resposta dels seus proveïdors amb la declaració d’absència d’al·lèrgens d’acord amb la reglamentació europea, Reglament 1169/2011 aplicable a aliments. Tot i així, aquesta regulació no és aplicable als MCA.
No obstant això, l’aspecte tranquil·litzador que va sorgir, és que, en el moment de l’enquesta, respecte a la mostra analitzada, no hi havia envasos etiquetats com lliures de gluten al mercat que derivin o que continguin cereals amb gluten.
Enquesta sobre coberts, vaixelles i utensilis d’un sol ús i articles de taula
Després d’aquesta primera enquesta, l’Associació Italiana de celiaquia va finançar un segon estudi dut a terme per l’Institut Italià de l’envasat sobre coberts, vaixelles i utensilis d’un sol ús i articles de taula. L’estudi es va dividir en 4 fases:
- I) Recollida d’informació sobre els materials més comuns que contenen gluten.
- II) Elecció dels materials que han de ser sotmesos a l’anàlisi i preparació del pla analític.
III) Avaluació dels resultats obtinguts.
- IV) Preparació per part de l’Institut Italià de l’envasat d’un esquema documental/analític que s’enviarà per a compartir amb proveïdors de MCAs per a empreses que produeixen aliments per a celíacs.
Igual que passa amb els envasos d’aliments, normalment la vaixella de taula d’un sol ús es produeix amb components derivats de blat de moro, polpa de cel·lulosa, fusta o bambú.
L’enquesta realitzada per l’Institut sobre els productes disponibles a Itàlia, dona resultats tranquil·litzadors, ja que només dues marques de palletes declaren que utilitzen tija de blat entre els seus ingredients i dos productors de plats utilitzen segó de blat entre els seus ingredients.
Per a l’avaluació analítica de la migració de gluten, es va designar un laboratori d’anàlisi expert en el camp de les proves de productes alimentaris i proves de migració de components a l’aliment.
Abans de procedir a l’avaluació de la migració als aliments, es va determinar el contingut de gluten present en els materials. El primer resultat tranquil·litzador és que les palletes fetes amb tija de blat no contenien gluten per sobre del llindar de detecció (menys de 3 ppm). Aquest resultat confirma la informació que ja es troba al producte, és a dir, que no conté gluten, provinent d’una part completament diferent del gra de blat, la tija. Per tant, es pot suposar, raonablement, que les palletes de blat són segures i utilitzables per a les persones amb malaltia celíaca. Com a principi de precaució, però, valdria la pena repetir l’anàlisi amb altres associacions europees de celíacs, analitzant una mostra representativa de palletes derivades del blat, abans de donar la “llum verda” definitiva a aquest tipus de producte.
Pel que fa als plats a base de segó de blat, l’origen vegetal sempre ha estat ben declarat a la informació del consumidor (web i/o etiqueta). A més, el material derivat del segó de blat es caracteritza pel seu color fosc, per la qual cosa és fàcilment reconeixible, aspecte important quan els consumidors no tenen accés a informació sobre la composició del producte.
Després de la comparativa amb un laboratori especialitzat, es van triar dos aliments per a l’estudi: crescenza (un formatge tou tradicional italià), que representava productes làctics, humits i en contacte amb el plat a temperatura ambient o inferior, i una lasanya sense gluten a punt per a cuinar, que representava un aliment àcid i greixós en contacte a temperatures més altes amb el plat.
L’enfocament utilitzat pel laboratori va ser el del “pitjor escenari”. Tots dos aliments van ser sotmesos a anàlisi abans del contacte amb la mostra i presentaven una quantitat de gluten inferior al límit de quantificació (5 mg/kg), com s’esperava. Per al formatge tou, les proves preveien un temps de contacte de 30 minuts sobre el plat a temperatura ambient. Per a la lasanya, els aliments van ser cuinats segons els mètodes de cocció indicats a l’envàs (35 minuts a 180 °C) i també es van col·locar calents durant 30 minuts al plat.
Pel que fa a les proves realitzades a Holanda i a Espanya, els plats de segó de blat analitzats van mostrar una gran quantitat de gluten (> 400 mg/kg) i una migració constant del gluten als aliments. En el formatge suau es va trobar una quantitat de gluten igual a 45 mg/kg, mentre que a la lasanya es va trobar una quantitat superior a 80 mg/kg, probablement també per l’elevada temperatura de l’aliment en la fase inicial de contacte.
A la vista d’aquestes investigacions, per tant, es va concloure que s’han d’evitar els MCA derivats de cereals que contenen gluten, a excepció de la palla de blat, que en ser feta a partir de la tija, no hauria de suposar el risc d’una ingesta important de gluten per a les persones celíaques.
Òbviament, els celíacs també haurien d’evitar les palletes o altres envasos fets amb pasta de farina de blat o altres cereals que contenen gluten.
En definitiva:
D’aquesta manera des de les Associacions de celíacs d’Europa creiem necessari crear una reglamentació que sigui aplicable a aquests productes, però en absència del reglament, instem a les empreses elaboradores de productes biodegradables (MCA) a que declarin la presència o absència de gluten al seu producte.
