Una de les principals característiques de la malaltia celíaca és que es tracta d’una patologia amb base autoimmune. Sabem que existeix una associació ben establerta entre la malaltia celíaca i altres malalties autoimmunes i que les persones celíaques tenen major risc de desenvolupar-ne en algun moment de la seva vida altres, com és el cas de les malalties autoimmunes de tiroides.
En aquest article abordarem especialment la Tiroïditis de Hashimoto, la patologia autoimmune de tiroides més freqüent en pacients celíacs, la seva relació amb la malaltia celíaca i les recomanacions per al seu tractament i millora de l’estat nutricional.
Les malalties autoimmunes de tiroides afecten entre un 2-5% de la població i en el cas dels pacients amb celiaquia diagnosticada la prevalença de malaltia tiroïdal autoimmune incrementa situant-se entre el 5 i el 20%.
Què és la Tiroïditis de Hashimoto?
Dintre de les malalties autoimmunes de tiroides, la forma més freqüent és la Tiroïditis de Hashimoto, que provoca hipotiroïdisme.
Abans de tot, és important que sapiguem què és la glàndula tiroide i per què és tant important el seu correcte funcionament.
La tiroide
És una petita glàndula endocrina a la base del nostre coll que té forma de papallona. La seva funció és la de produir hormones que després aniran als diferents òrgans i participaran en la regulació del nostre metabolisme i funcionament correcte del cos.
En el cas de la Tiroïditis de Hashimoto, el sistema immunitari ataca per error a les cèl·lules de la glàndula tiroïdal, provocant la destrucció total o parcial de la tiroide i alterant la producció de les hormones T3 (Trioyodotiroinina) i T4 (Tiroxina).
Quins són els símptomes més freqüents?
Ens trobarem davant d’un extens quadre de fatiga, cansament, depressió, cefalees, pèrdua de memòria, caiguda del cabell, alteracions en el cicle menstrual, sensibilitat al fred, dolor, rigidesa i inflamació dels músculs, alteracions digestives com ara restrenyiment, digestions pesades, flatulències, inflor, i un llarg etcètera.
Gluten i tiroides, incompatibles?
Algunes publicacions a xarxes socials recomanen retirar el gluten de la dieta en pacients amb malalties autoimmunes de la tiroide, tot i no tenir un diagnòstic de celiaquia. Malgrat això, actualment no hi ha suficient evidència científica que recolzi la retirada del gluten en desenvolupar alteracions de la tiroide i la recomanació de consens de la comunitat científica és no retirar-lo de la dieta si no existeix un diagnòstic de malaltia celíaca.
Què sabem actualment en relació a la Tiroïditis de Hashimoto i la celiaquia?
- La celiaquia està associada amb un major risc de patir altres patologies autoimmunitàries, com ara la Tiroïditis de Hashimoto, possiblement degut una base genètica comuna
- La Tiroïditis de Hashimoto, igual que altres malalties autoimmunes associades a la malaltia celíaca solen precedir-la, tot i que també poden manifestar-se simultàniament o fins i tot després del seu diagnòstic. Per tant, la persona que la pateix forma part dels grups de risc per a desenvolupar la malaltia celíaca
- En pacients celíacs es recomana fer un seguiment dels anticossos relacionats amb la funció tiroïdal i en les persones que pateixen tiroïditis, un cribratge de malaltia celíaca.
- La falta d’adherència a la dieta sense gluten en pacients celíacs s’associa a la secreció hormonal anòmala en pacients amb malalties autoimmunes de la tiroide.
- Hi ha més probabilitat de desenvolupar disfunció tiroïdal en pacients amb celiaquia no tractada.
- La instauració d’una dieta sense gluten aconsegueix disminuir els anticossos anti- peroxidasa tiroïdal (Anti-TPO la normalització de la secreció d’hormones tiroïdals en pacients amb malaltia celíaca i hipotiroïdisme.
- La correcta absorció de la Levotiroxina (fàrmac que s’utilitza per al tractament de l’hipotiroïdisme) està compromesa en pacients celíacs amb atròfia vellositària, fet que pot significar que sigui necessari una dosi més alta del que és habitual, a causa de la mala absorció. No obstant això, a mesura que comencem la dieta sense gluten i que les vellositats es recuperen la dosi es podrà anar reajustant. .
Cuidar-nos, com influeix la nutrició en el pacient celíac i amb tiroïditis de Hashimoto?
La dieta juga un paper importantíssim en l’abordatge de les dues patologies. En pacients amb Tiroïditis de Hashimoto freqüentment s’observa inflamació crònica, disbiosi intestinal i deficiències nutricionals de minerals (Seleni, Potassi, Iode, Coure, Magnesi, Zinc i Ferro) i vitamines (A, C, D i B), que poden agreujar-se en casos de celiaquia recentment diagnosticada, quan existeix atròfia de les vellositats de l’intestí.
Per a millorar l’estat nutricional i recolzar el tractament de la tiroïditis de Hashimoto, és necessària per tant una alimentació sense gluten saludable basada en:
- Aliments vegetals frescos com les fruites i verdures, que assegurin la suficient aportació de fibra i permetin una millora de la microbiota, i la funció intestinal.
- Cereals integrals sense gluten
- Proteïnes de bona qualitat (llegums, peix, ous i carns blanques)
- Greixos de bona qualitat (àcids grassos insaturats, especialment la família omega-3, present en; peixos, mariscos, llavors, fruits secs i olis vegetals com el de lli).
Altres recomanacions:
- Limitar el consum d’aliments ultraprocessats com ara brioixeria, carns processades, dolços, etc. Encara que siguin sense gluten, són aliments de baixa aportació nutricional i desplacen el consum d’altres de saludables.
- Fer exercici diàriament
Hem d’eliminar la lactosa de la dieta?
En pacients amb Tiroïditis de Hashimoto i intolerància a la lactosa (present en un 75.9% dels pacients amb aquesta patologia), és necessari retirar-la de la dieta. Això és degut al fet que la intolerància a la lactosa redueix la biodisponibilitat de la Levotiroxina. En pacients que prenen aquest fàrmac es recomana fer-se la prova de la tolerància a la lactosa, que a més a més també és freqüent entre la població celíaca.
En conclusió, tot i que algunes publicacions suggereixen que en pacients amb Tiroïditis de Hashimoto i celiaquia associades, els anticossos relacionats amb la tiroide responen a una dieta sense gluten, no hi ha suficient evidència científica per a recomanar retirar el gluten de la dieta en persones amb tiroïditis no celíaques.
En persones celíaques és recomanable realitzar una valoració i seguiment per a descartar malalties autoimmunes de la tiroide.
Mai retirar el gluten de la dieta abans d’un diagnòstic, ja que podria falsejar el resultat de les proves i sempre buscar l’assessorament del gastroenteròleg, endocrí i nutricionista.
BIBLIOGRAFIA
Passali, M., Josefsen, K., Frederiksen, J. L., & Antvorskov, J. C. (2020). Current Evidence on the Efficacy of Gluten-Free Diets in Multiple Sclerosis, Psoriasis, Type 1 Diabetes and Autoimmune Thyroid Diseases. Nutrients, 12(8), 2316. https://doi.org/10.3390/nu12082316.
Ihnatowicz, P., Drywień, M., Wątor, P., & Wojsiat, J. (2020). The importance of nutritional factors and dietary management of Hashimoto’s thyroiditis. Annals of agricultural and environmental medicine : AAEM, 27(2), 184–193. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32588591/
