Page 18 - Revista Celiacs de Catalunya
P. 18
Ó MÈDIC 2019
Una etapa clau: la transició dels infants
celíacs a l’adolescència
Els adolescents celíacs als 15 anys passen a ser atesos pel metge de família/gastroenteròleg
Una etapa molt important i que preocupa tant als pares com Si no es fa una bona transició del
als professionals de la salut és el moment de transició en què pediatre al metge de família, el
els infants celíacs esdevenen adolescents i, quan tenen 15 pacient celíac pot perdre l’adherència
anys, deixen de ser atesos pel pediatre i passen a ser-ho pel a la dieta sense gluten
metge de família/gastroenteròleg.
Pel que fa al paper de l’adolescent i dels seus pares en tot
L’adolescència és un període crític i hi ha diversos fac- aquest moment de canvi, la Dra. Pociello explica que “l’ado-
tors que poden condicionar a una mala adherència a lescent és la clau del procés i hem de saber tenir empatia amb
la dieta: la pressió grupal, el canvi d’un pediatre conegut al ell per tal de valorar en quin punt està i què hem de treballar.
doctor de família/gastroenteròleg, no rebre el suport necessari Els pares han de poder expressar els seus dubtes però deixar
en moments especials, la pèrdua de la continuïtat i seguiment que l´adolescent adquireixi autonomia en les darreres visites i
mèdic del pacient, els canvis hormonals, la sensació per part donar-li la possibilitat d´adquirir autonomia en tots els àmbits
de l’adolescent que no hi ha riscos ni complicacions si no relacionats amb la malaltia”.
s’adhereix a la dieta, etc.
L’edat és clau a l’hora de fer la transició?
En aquest article en parlem tant amb el Dr. Ivan Villar, Espe-
cialista en Medicina de Família i Comunitària i representant del El sistema sanitari actual estableix que quan tenen 15 anys els
CAMFIC, com amb la Dra. Neus Pociello, Pediatra gastroen- pacients adolescents han de passar a ser atesos pels metges
teròloga de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. de família. No obstant això, tant el Dr. Villar com la Dra. Pociello
coincideixen en el fet que la transició no hauria d’estar con-
La diferència entre el pediatre i el metge de família dicionada a una edat cronològica. El Dr. Villar exposa que “la
transició ha d’anar més enllà d’aquesta limitació i esdevenir un
L’infant celíac passa de ser atès per un pediatre conegut, procés flexible, tenint en compte aspectes com són l’estat de
que sovint fa anys que el tracta i coneix el seu cas, la seva la malaltia celíaca, l’adherència a la dieta sense gluten i el grau
família..., a un metge de família, on és clau l’autonomia d’autonomia de l’adolescent respecte a la malaltia, la seva ma-
del pacient per seguir el tractament. “El pediatre té un caire duresa emocional i física, l’entorn familiar i social i, finalment,
multidisciplinari amb una visió integral i centrat en aspectes també possibles canvis vitals o educatius”. La Dra. Pociello
del desenvolupament: pondero-estatural, psicosocial i emo- coincideix en el fet que “més que per l'edat, el pas hauria de
cional. Està orientat a la família, coordinat amb l’escola i co- realitzar-se quan els joves siguin madurs i tinguin habilitats su-
neix al pacient des del naixement, fet que li dóna un caire més ficients per a l’autocura”.
paternalista. En canvi, el metge d´adults se centra més en la
salut-malaltia i té en compte la independència del pacient”, De la mateixa forma, ambdós doctors estan d’acord en el fet
explica la Dra. Pociello. De totes maneres, el Dr. Villar afegeix que no hi ha un temps concret ni un nombre de visites exac-
que “l’abordatge que realitzen els metges de família també té tes per donar per finalitzat el procés de transició, sinó que cal
similituds amb el que realitzen els pediatres perquè valoren el adaptar-se a cada pacient.
pacient de forma integral, tenint en compte el model biopsi-
cosocial”. Com realitzar una bona transició?
La importància d’una bona transició El Dr. Villar ens indica que és clau l’intercanvi d’informació del
pediatre al metge de família/gastroenteròleg. En aquest sentit,
L’infant esdevé un adolescent autònom que es fa càrrec de l’informe mèdic amb l’historial mèdic més rellevant és una eina
la seva pròpia salut i és clau que prengui consciència de la molt útil. Aquest informe l’ha de rebre l’equip receptor però
importància de seguir correctament la dieta sense gluten i que també el pacient abans de la transició. També seria ideal dis-
disposi de tots els coneixements necessaris sobre la celiaquia. posar de visites conjuntes ateses per facultatius de l’àrea pe-
“En la infància, el diagnòstic i seguiment de la dieta sense glu- diàtrica i d’adults.
ten es tracta com un “assumpte familiar”. Inicialment són els
pares els encarregats que l’infant compleixi la dieta sense glu- El Dr. Villar indica alguns passos que cal donar abans de la
ten fins que l’adolescent té l’autonomia suficient per fer-ho per transició:
ell mateix. En conseqüència, l’adolescència és un període
determinant en l’assoliment d’un adequat coneixement • Educar i assessorar a l’adolescent perquè pugui gestio-
sobre la malaltia celíaca i en l’adquisició d’habilitats adi- nar la dieta sense gluten i sigui conscient de les conse-
ents per seguir la dieta sense gluten”, indica el Dr. Villar. qüències de la no-adherència.
Si no es fa una bona transició, el pacient pot perdre l’adherèn-
cia a la dieta sense gluten, cosa que podria interferir en el seu
creixement, en la salut òssia..., i a llarg termini ocasionar greus
complicacions de salut.
18 / HIVERN 2019
Una etapa clau: la transició dels infants
celíacs a l’adolescència
Els adolescents celíacs als 15 anys passen a ser atesos pel metge de família/gastroenteròleg
Una etapa molt important i que preocupa tant als pares com Si no es fa una bona transició del
als professionals de la salut és el moment de transició en què pediatre al metge de família, el
els infants celíacs esdevenen adolescents i, quan tenen 15 pacient celíac pot perdre l’adherència
anys, deixen de ser atesos pel pediatre i passen a ser-ho pel a la dieta sense gluten
metge de família/gastroenteròleg.
Pel que fa al paper de l’adolescent i dels seus pares en tot
L’adolescència és un període crític i hi ha diversos fac- aquest moment de canvi, la Dra. Pociello explica que “l’ado-
tors que poden condicionar a una mala adherència a lescent és la clau del procés i hem de saber tenir empatia amb
la dieta: la pressió grupal, el canvi d’un pediatre conegut al ell per tal de valorar en quin punt està i què hem de treballar.
doctor de família/gastroenteròleg, no rebre el suport necessari Els pares han de poder expressar els seus dubtes però deixar
en moments especials, la pèrdua de la continuïtat i seguiment que l´adolescent adquireixi autonomia en les darreres visites i
mèdic del pacient, els canvis hormonals, la sensació per part donar-li la possibilitat d´adquirir autonomia en tots els àmbits
de l’adolescent que no hi ha riscos ni complicacions si no relacionats amb la malaltia”.
s’adhereix a la dieta, etc.
L’edat és clau a l’hora de fer la transició?
En aquest article en parlem tant amb el Dr. Ivan Villar, Espe-
cialista en Medicina de Família i Comunitària i representant del El sistema sanitari actual estableix que quan tenen 15 anys els
CAMFIC, com amb la Dra. Neus Pociello, Pediatra gastroen- pacients adolescents han de passar a ser atesos pels metges
teròloga de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. de família. No obstant això, tant el Dr. Villar com la Dra. Pociello
coincideixen en el fet que la transició no hauria d’estar con-
La diferència entre el pediatre i el metge de família dicionada a una edat cronològica. El Dr. Villar exposa que “la
transició ha d’anar més enllà d’aquesta limitació i esdevenir un
L’infant celíac passa de ser atès per un pediatre conegut, procés flexible, tenint en compte aspectes com són l’estat de
que sovint fa anys que el tracta i coneix el seu cas, la seva la malaltia celíaca, l’adherència a la dieta sense gluten i el grau
família..., a un metge de família, on és clau l’autonomia d’autonomia de l’adolescent respecte a la malaltia, la seva ma-
del pacient per seguir el tractament. “El pediatre té un caire duresa emocional i física, l’entorn familiar i social i, finalment,
multidisciplinari amb una visió integral i centrat en aspectes també possibles canvis vitals o educatius”. La Dra. Pociello
del desenvolupament: pondero-estatural, psicosocial i emo- coincideix en el fet que “més que per l'edat, el pas hauria de
cional. Està orientat a la família, coordinat amb l’escola i co- realitzar-se quan els joves siguin madurs i tinguin habilitats su-
neix al pacient des del naixement, fet que li dóna un caire més ficients per a l’autocura”.
paternalista. En canvi, el metge d´adults se centra més en la
salut-malaltia i té en compte la independència del pacient”, De la mateixa forma, ambdós doctors estan d’acord en el fet
explica la Dra. Pociello. De totes maneres, el Dr. Villar afegeix que no hi ha un temps concret ni un nombre de visites exac-
que “l’abordatge que realitzen els metges de família també té tes per donar per finalitzat el procés de transició, sinó que cal
similituds amb el que realitzen els pediatres perquè valoren el adaptar-se a cada pacient.
pacient de forma integral, tenint en compte el model biopsi-
cosocial”. Com realitzar una bona transició?
La importància d’una bona transició El Dr. Villar ens indica que és clau l’intercanvi d’informació del
pediatre al metge de família/gastroenteròleg. En aquest sentit,
L’infant esdevé un adolescent autònom que es fa càrrec de l’informe mèdic amb l’historial mèdic més rellevant és una eina
la seva pròpia salut i és clau que prengui consciència de la molt útil. Aquest informe l’ha de rebre l’equip receptor però
importància de seguir correctament la dieta sense gluten i que també el pacient abans de la transició. També seria ideal dis-
disposi de tots els coneixements necessaris sobre la celiaquia. posar de visites conjuntes ateses per facultatius de l’àrea pe-
“En la infància, el diagnòstic i seguiment de la dieta sense glu- diàtrica i d’adults.
ten es tracta com un “assumpte familiar”. Inicialment són els
pares els encarregats que l’infant compleixi la dieta sense glu- El Dr. Villar indica alguns passos que cal donar abans de la
ten fins que l’adolescent té l’autonomia suficient per fer-ho per transició:
ell mateix. En conseqüència, l’adolescència és un període
determinant en l’assoliment d’un adequat coneixement • Educar i assessorar a l’adolescent perquè pugui gestio-
sobre la malaltia celíaca i en l’adquisició d’habilitats adi- nar la dieta sense gluten i sigui conscient de les conse-
ents per seguir la dieta sense gluten”, indica el Dr. Villar. qüències de la no-adherència.
Si no es fa una bona transició, el pacient pot perdre l’adherèn-
cia a la dieta sense gluten, cosa que podria interferir en el seu
creixement, en la salut òssia..., i a llarg termini ocasionar greus
complicacions de salut.
18 / HIVERN 2019
