Page 13 - Revista Celiacs de Catalunya
P. 13
FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ 2019
tampoc permet un diagnòstic definitiu. Aleshores, cal mantenir elevat percentatge de pacients pot desistir del seguiment si no
aquest requisit en el diagnòstic? es realitza d’una manera adequada. En aquest procés intervenen
diferents factors i podria ser útil la intervenció de diferents especia-
Estudis recents mostren que no és necessari realitzar l’es- listes: metge d’atenció primària, dietistes-nutricionistes, psicòlegs...
tudi genètic sempre que els anticossos antitransgluta-
minas-IgA i els anticossos antiendomisi siguin positius. La sensibilitat al gluten/blat no celíaca
3. Q uina prova serològica és la més apropiada per al di- La sensibi-
agnòstic de malaltia celíaca? Calen altres proves com- litat al gluten/
plementàries? blat no ce-
L’anticòs antitransglutaminasa IgA es manté com el marcador líaca, en ser
una síndrome
idoni per al diagnòstic, sempre que els valors d’IgA per a l’edat diferent de la
es trobin dins els valors normals. Per tant, en el cribratge malaltia celía-
inicial cal fer una valoració d’IgA total i dels anticossos ca, es va abor-
antitransglutaminasa-IgA i, segons els resultats, valorar dar de manera
si cal estudiar altres marcadors. separada. El
Dr. Volta va
En aquells casos en què els infants presentin concentracions parlar sobre el
d’IgA per sota del valor de referència es recomana realitzar una diagnòstic per
prova IgG. descart i va
aprofitar per
Altres novetats de rellevància per al diagnòstic fer un repàs de
les principals
Altres temes de rellevància per al diagnòstic tractats en el diferencies que
Simposi van ser el protocol per a la presa de mostres en aquesta síndro-
les biòpsies. Tal com va comentar el Dr. Sanders, en el mo- me presenta respecte a la malaltia celíaca i a l’al·lèrgia al gluten. A
ment de la biòpsia cal seguir un protocol estricte per tal de continuació fem un petit resum de les diferències entre la sensibi-
disminuir la variabilitat d’interpretacions, ja que una mateixa litat al gluten/blat no celíaca i la celiaquia.
mostra pot ser interpretada pels patòlegs de manera diferent.
L’adherència a la dieta sense gluten i el paper dels
La Dra. Mearin, per la seva part, va parlar sobre el cri- dietistes-nutricionistes
bratge poblacional: cal fer proves de diagnòstic de manera
generalitzada a tota la població o és preferible mantenir una Pel que fa al tractament de la malaltia celíaca, en aquesta
recerca activa de la malaltia en aquells pacients que presentin edició del Simposi hi van participar dietistes-nutricionistes
problemes de salut i també en la població de risc? El cribratge investigadors i van posar focus en la qualitat nutricional de
massiu pretendria potenciar els beneficis d’iniciar el tractament la dieta sense gluten i en la necessitat de fomentar l’adhe-
d’hora i, d’aquesta manera, evitar les complicacions que es rència.
deriven de la malaltia activa. Així i tot, donat que cal reunir un
seguit d’evidències científiques per tal d’aprovar el cribrat- El Dr. Julio Bay va parlar sobre la importància de tenir pre-
ge poblacional, i que encara falta concretar-ne alguns, s’ha sent l’adherència del pacient a la dieta sense gluten, ja que
conclòs que és prioritari realitzar més estudis abans de segons investigacions actuals, només un 11% dels pacients
contemplar aquesta pràctica de manera generalitzada. haurien evitat transgressions voluntàries o involuntàries durant
un període de 4 setmanes. Actualment es calcula una adhe-
Tractaments terapèutics rència al voltant del 36% al 96%, un rang molt ampli que posa
de manifest la dificultat d’aconseguir una dieta 100% sense
En l’àrea científica, el Dr. Chaitan Kosla va parlar sobre els pos- gluten a llarg termini.
sibles tractaments terapèutics en estudi. A continuació presen-
tem un resum dels tractaments terapèutics en estudi i la fase en D’altra banda, Lebwhol va fer menció a les evidències ac-
la qual es troben. Cal ser optimista perquè són molts els esforços tuals que mostren la incapacitat de cura de l’organisme
que es fan per trobar davant les transgressions (voluntàries o involuntàries) i la re-
un tractament, però lació amb un major risc de fractura de maluc i de proliferació lin-
val a dir que encara foproliferativa maligna. També mencionà que el concepte “dieta
trigarem un temps a estricta” varia entre pacients. A més a més, la hipervigilància
tenir-ne un a la nostra s’ha relacionat amb un augment de l’ansietat, també amb dietes
disposició. En tots els restrictives que poden ser causa d’ortorèxia i també amb una
casos cal anar fase a pitjor qualitat de vida.
fase i demostrar la se-
guretat i l’eficàcia del Què cal fer davant d’aquesta situació? Segons la nostra ex-
tractament. periència és prioritari incloure el dietista-nutricionista en l’equip
multidisciplinari per tal que el pacient, tant el que està acabat
D’altra banda, David de diagnosticat com el que es troba en seguiment, tingui al
Wraith va parlar sobre seu abast un professional que valori la composició nutricional
la retirada del Nexvax de la dieta, afavoreixi el seguiment estricte de la dieta sense
i el Dr. Harry Sokol gluten i, a més a més, li ofereixi els coneixements necessaris
sobre el microbioma (aliments aptes i no aptes, contaminació encreuada, etc.). Tam-
com a biomarcador bé calen estudis i eines específiques que permetin detectar una
per a un possible baixa adherència a la dieta. Finalment, és fonamental que tots,
tractament en el futur. professionals i pacients, actualitzem els nostres coneixements
contínuament.
La transició del pacient: del pediatre al gastroen-
teròleg d’adults Elisenda Vilchez
Responsable del departament tècnic-científic
Un altre tema recurrent durant el Simposi ha estat el moment de de l’Associació Celíacs de Catalunya
transició del pacient adolescent del pediatre al gastroenteròleg
d’adults. La Dra. Ciacci va definir-lo com una fase “de risc” on un
13 / HIVERN 2019
tampoc permet un diagnòstic definitiu. Aleshores, cal mantenir elevat percentatge de pacients pot desistir del seguiment si no
aquest requisit en el diagnòstic? es realitza d’una manera adequada. En aquest procés intervenen
diferents factors i podria ser útil la intervenció de diferents especia-
Estudis recents mostren que no és necessari realitzar l’es- listes: metge d’atenció primària, dietistes-nutricionistes, psicòlegs...
tudi genètic sempre que els anticossos antitransgluta-
minas-IgA i els anticossos antiendomisi siguin positius. La sensibilitat al gluten/blat no celíaca
3. Q uina prova serològica és la més apropiada per al di- La sensibi-
agnòstic de malaltia celíaca? Calen altres proves com- litat al gluten/
plementàries? blat no ce-
L’anticòs antitransglutaminasa IgA es manté com el marcador líaca, en ser
una síndrome
idoni per al diagnòstic, sempre que els valors d’IgA per a l’edat diferent de la
es trobin dins els valors normals. Per tant, en el cribratge malaltia celía-
inicial cal fer una valoració d’IgA total i dels anticossos ca, es va abor-
antitransglutaminasa-IgA i, segons els resultats, valorar dar de manera
si cal estudiar altres marcadors. separada. El
Dr. Volta va
En aquells casos en què els infants presentin concentracions parlar sobre el
d’IgA per sota del valor de referència es recomana realitzar una diagnòstic per
prova IgG. descart i va
aprofitar per
Altres novetats de rellevància per al diagnòstic fer un repàs de
les principals
Altres temes de rellevància per al diagnòstic tractats en el diferencies que
Simposi van ser el protocol per a la presa de mostres en aquesta síndro-
les biòpsies. Tal com va comentar el Dr. Sanders, en el mo- me presenta respecte a la malaltia celíaca i a l’al·lèrgia al gluten. A
ment de la biòpsia cal seguir un protocol estricte per tal de continuació fem un petit resum de les diferències entre la sensibi-
disminuir la variabilitat d’interpretacions, ja que una mateixa litat al gluten/blat no celíaca i la celiaquia.
mostra pot ser interpretada pels patòlegs de manera diferent.
L’adherència a la dieta sense gluten i el paper dels
La Dra. Mearin, per la seva part, va parlar sobre el cri- dietistes-nutricionistes
bratge poblacional: cal fer proves de diagnòstic de manera
generalitzada a tota la població o és preferible mantenir una Pel que fa al tractament de la malaltia celíaca, en aquesta
recerca activa de la malaltia en aquells pacients que presentin edició del Simposi hi van participar dietistes-nutricionistes
problemes de salut i també en la població de risc? El cribratge investigadors i van posar focus en la qualitat nutricional de
massiu pretendria potenciar els beneficis d’iniciar el tractament la dieta sense gluten i en la necessitat de fomentar l’adhe-
d’hora i, d’aquesta manera, evitar les complicacions que es rència.
deriven de la malaltia activa. Així i tot, donat que cal reunir un
seguit d’evidències científiques per tal d’aprovar el cribrat- El Dr. Julio Bay va parlar sobre la importància de tenir pre-
ge poblacional, i que encara falta concretar-ne alguns, s’ha sent l’adherència del pacient a la dieta sense gluten, ja que
conclòs que és prioritari realitzar més estudis abans de segons investigacions actuals, només un 11% dels pacients
contemplar aquesta pràctica de manera generalitzada. haurien evitat transgressions voluntàries o involuntàries durant
un període de 4 setmanes. Actualment es calcula una adhe-
Tractaments terapèutics rència al voltant del 36% al 96%, un rang molt ampli que posa
de manifest la dificultat d’aconseguir una dieta 100% sense
En l’àrea científica, el Dr. Chaitan Kosla va parlar sobre els pos- gluten a llarg termini.
sibles tractaments terapèutics en estudi. A continuació presen-
tem un resum dels tractaments terapèutics en estudi i la fase en D’altra banda, Lebwhol va fer menció a les evidències ac-
la qual es troben. Cal ser optimista perquè són molts els esforços tuals que mostren la incapacitat de cura de l’organisme
que es fan per trobar davant les transgressions (voluntàries o involuntàries) i la re-
un tractament, però lació amb un major risc de fractura de maluc i de proliferació lin-
val a dir que encara foproliferativa maligna. També mencionà que el concepte “dieta
trigarem un temps a estricta” varia entre pacients. A més a més, la hipervigilància
tenir-ne un a la nostra s’ha relacionat amb un augment de l’ansietat, també amb dietes
disposició. En tots els restrictives que poden ser causa d’ortorèxia i també amb una
casos cal anar fase a pitjor qualitat de vida.
fase i demostrar la se-
guretat i l’eficàcia del Què cal fer davant d’aquesta situació? Segons la nostra ex-
tractament. periència és prioritari incloure el dietista-nutricionista en l’equip
multidisciplinari per tal que el pacient, tant el que està acabat
D’altra banda, David de diagnosticat com el que es troba en seguiment, tingui al
Wraith va parlar sobre seu abast un professional que valori la composició nutricional
la retirada del Nexvax de la dieta, afavoreixi el seguiment estricte de la dieta sense
i el Dr. Harry Sokol gluten i, a més a més, li ofereixi els coneixements necessaris
sobre el microbioma (aliments aptes i no aptes, contaminació encreuada, etc.). Tam-
com a biomarcador bé calen estudis i eines específiques que permetin detectar una
per a un possible baixa adherència a la dieta. Finalment, és fonamental que tots,
tractament en el futur. professionals i pacients, actualitzem els nostres coneixements
contínuament.
La transició del pacient: del pediatre al gastroen-
teròleg d’adults Elisenda Vilchez
Responsable del departament tècnic-científic
Un altre tema recurrent durant el Simposi ha estat el moment de de l’Associació Celíacs de Catalunya
transició del pacient adolescent del pediatre al gastroenteròleg
d’adults. La Dra. Ciacci va definir-lo com una fase “de risc” on un
13 / HIVERN 2019
