Page 38 - Revista Celiacs de Catalunya
P. 38
AIX SENSE GLUTEN 2019
Entrevista a Elisa Mora i Nuria Pablos,
autores del llibre Sin gluten y sin riesgos
Entrevistem a les autores del llibre Sin gluten y sin riesgos (Ed. Zenith), que
han posat el seu gra d’arena per desmentir la gran quantitat de mites que hi
ha entorn la celiaquia, i per fer-ho han utilitzat més de 150 referències biblio-
gràfiques.
Núria Pablos, de 49 anys, és educadora social i psicòloga especialitzada en
educació emocional i benestar. És divulgadora en temes de psicologia, edu-
cació, salut i qualitat de vida.
Elisa Mora, de 35 anys, és Doctora en Biologia i es dedica a la comunicació
i divulgació de la ciència des que va finalitzar els estudis de doctorat. Actual-
ment forma part de la comissió científica de la Junta de l’Associació Celíacs
de Catalunya.
Si vols fer un regal solidari, pots comprar Sin gluten y sin riesgos a tra-
vés de l’Associació Celíacs de Catalunya i 5 € del llibre es destinaran
a la beca d’investigació Celíacs de Catalunya.
Informa’t: info@celiacscatalunya.org.
Com heu posat en comú els coneixements de cada una ment (van trigar només 4 mesos) va ser molt inusual i vaig tenir
a l’hora d’escriure el llibre i com us heu complementat? molta sort. Crec que em van salvar la vida.
Elisa Mora: El llibre precisament respon a la posada en comú
dels nostres coneixements. D’una banda, la biologia permet Què creieu que és el que més ha canviat en el món sense
explicar el mecanisme pel qual es produeix la malaltia i inter- gluten des que us van diagnosticar en comparació en
pretar les últimes novetats científiques. D’altra banda, la psico- l’actualitat?
logia és fonamental tenint en compte que la celiaquia no es pot N.P.: Tot??? He, he. Actualment podem comprar productes
deslligar de les implicacions psicosocials que té i que sovint es sense gluten en qualsevol supermercat i hi ha una gran varie-
passen per alt. tat, es té un gran coneixement sobre la malaltia celíaca tant en
l’àmbit social –abans et miraven estrany quan deies que eres
Sou celíaques? Quina edat teníeu quan us van diagnos- celíac– com en l’àmbit d’investigació mèdica (augment de di-
ticar? agnòstics, millora de protocols...). No obstant això, la moda de
Núria Pablos: Em van diagnosticar després dels 30, en un la dieta sense gluten, que ens ha ajudat a tenir més productes i
llarg periple que explico molt per damunt al final del llibre. La opcions sense gluten, també ha banalitzat les necessitats reals
meva filla, que té 11 anys, també és celíaca. del nostre col·lectiu, fent que no es tinguin en compte coses
bàsiques com la contaminació encreuada als restaurants.
E.M.: Em van diagnosticar el 1987, jo llavors tenia 3 anys. Sóc
l’única celíaca de la meva família.
Com va canviar la vostra vida? “En els últims anys s’ha banalitzat
N.P.: Del tot. Primer va ser un canvi cap a millor perquè feia la importància de mantenir una
temps que arrossegava molts problemes de salut associats dieta estricta sense gluten”
i va ser un alleugeriment pensar que tot es resoldria seguint
la dieta sense gluten. Però amb el temps he tingut alts i bai- E.M.: Sí, últimament s’ha banalitzat la importància de mantenir
xos, ja que per desgràcia el meu cas no ha estat el típic de una dieta estricta sense gluten. Fa uns anys existien menys
diagnòstic i millora sinó que he tingut complicacions, molt opcions però la gent, com que no coneixia la malaltia, era molt
probablement relacionades amb tots els anys en què vaig més prudent. Avui en dia hi ha una gran confusió: la gent creu
estar menjant gluten. Tot i això, possiblement si no hagués que és una intolerància o una opció personal i llavors pensa
començat i seguit de manera estricta la dieta sense gluten, que no cal extremar les precaucions, amb tot el que això im-
ara no estaria aquí, contestant l’entrevista. Així que sí, la vida plica. El problema, a parer meu, és que molta gent considera,
m’ha canviat del tot. de forma errònia, que és una dieta fàcil de mantenir i que no té
implicacions a llarg termini.
E.M.: Tinc pocs records d’aquella època, tot i que un d’ells és
el dolor intens que em feia doblegar. La veritat és que no conec
viure d’una altra manera. El diagnòstic tan ràpid en aquell mo-
38 / HIVERN 2019
Entrevista a Elisa Mora i Nuria Pablos,
autores del llibre Sin gluten y sin riesgos
Entrevistem a les autores del llibre Sin gluten y sin riesgos (Ed. Zenith), que
han posat el seu gra d’arena per desmentir la gran quantitat de mites que hi
ha entorn la celiaquia, i per fer-ho han utilitzat més de 150 referències biblio-
gràfiques.
Núria Pablos, de 49 anys, és educadora social i psicòloga especialitzada en
educació emocional i benestar. És divulgadora en temes de psicologia, edu-
cació, salut i qualitat de vida.
Elisa Mora, de 35 anys, és Doctora en Biologia i es dedica a la comunicació
i divulgació de la ciència des que va finalitzar els estudis de doctorat. Actual-
ment forma part de la comissió científica de la Junta de l’Associació Celíacs
de Catalunya.
Si vols fer un regal solidari, pots comprar Sin gluten y sin riesgos a tra-
vés de l’Associació Celíacs de Catalunya i 5 € del llibre es destinaran
a la beca d’investigació Celíacs de Catalunya.
Informa’t: info@celiacscatalunya.org.
Com heu posat en comú els coneixements de cada una ment (van trigar només 4 mesos) va ser molt inusual i vaig tenir
a l’hora d’escriure el llibre i com us heu complementat? molta sort. Crec que em van salvar la vida.
Elisa Mora: El llibre precisament respon a la posada en comú
dels nostres coneixements. D’una banda, la biologia permet Què creieu que és el que més ha canviat en el món sense
explicar el mecanisme pel qual es produeix la malaltia i inter- gluten des que us van diagnosticar en comparació en
pretar les últimes novetats científiques. D’altra banda, la psico- l’actualitat?
logia és fonamental tenint en compte que la celiaquia no es pot N.P.: Tot??? He, he. Actualment podem comprar productes
deslligar de les implicacions psicosocials que té i que sovint es sense gluten en qualsevol supermercat i hi ha una gran varie-
passen per alt. tat, es té un gran coneixement sobre la malaltia celíaca tant en
l’àmbit social –abans et miraven estrany quan deies que eres
Sou celíaques? Quina edat teníeu quan us van diagnos- celíac– com en l’àmbit d’investigació mèdica (augment de di-
ticar? agnòstics, millora de protocols...). No obstant això, la moda de
Núria Pablos: Em van diagnosticar després dels 30, en un la dieta sense gluten, que ens ha ajudat a tenir més productes i
llarg periple que explico molt per damunt al final del llibre. La opcions sense gluten, també ha banalitzat les necessitats reals
meva filla, que té 11 anys, també és celíaca. del nostre col·lectiu, fent que no es tinguin en compte coses
bàsiques com la contaminació encreuada als restaurants.
E.M.: Em van diagnosticar el 1987, jo llavors tenia 3 anys. Sóc
l’única celíaca de la meva família.
Com va canviar la vostra vida? “En els últims anys s’ha banalitzat
N.P.: Del tot. Primer va ser un canvi cap a millor perquè feia la importància de mantenir una
temps que arrossegava molts problemes de salut associats dieta estricta sense gluten”
i va ser un alleugeriment pensar que tot es resoldria seguint
la dieta sense gluten. Però amb el temps he tingut alts i bai- E.M.: Sí, últimament s’ha banalitzat la importància de mantenir
xos, ja que per desgràcia el meu cas no ha estat el típic de una dieta estricta sense gluten. Fa uns anys existien menys
diagnòstic i millora sinó que he tingut complicacions, molt opcions però la gent, com que no coneixia la malaltia, era molt
probablement relacionades amb tots els anys en què vaig més prudent. Avui en dia hi ha una gran confusió: la gent creu
estar menjant gluten. Tot i això, possiblement si no hagués que és una intolerància o una opció personal i llavors pensa
començat i seguit de manera estricta la dieta sense gluten, que no cal extremar les precaucions, amb tot el que això im-
ara no estaria aquí, contestant l’entrevista. Així que sí, la vida plica. El problema, a parer meu, és que molta gent considera,
m’ha canviat del tot. de forma errònia, que és una dieta fàcil de mantenir i que no té
implicacions a llarg termini.
E.M.: Tinc pocs records d’aquella època, tot i que un d’ells és
el dolor intens que em feia doblegar. La veritat és que no conec
viure d’una altra manera. El diagnòstic tan ràpid en aquell mo-
38 / HIVERN 2019
