Page 28 - Revista Num3 - Celiacs
P. 28
primera persona
Diagnaorsiatafardtarensadièccoadmepslicada Dr. Vicente Varea Calderón
Em dic Oriol Masip, tinc 34 anys i us diré que no em ve de nou tot aquest Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició
món i ho entendreu si us dic que em van diagnosticar aquesta intolerància Pediàtrica. Hospital Sant Joan de Déu.
amb un any de vida. Amb la introducció de farinetes o pa ja se’m va Barcelona
manifestar i no he conegut altra alimentació que la sense gluten
“icnFoafmre3eq0lüdeanentylt’sOronrbiooaler”rcaasos
Visc en un poble de la Ribera d’Ebre, on pel de poder anar a treballar, les visites amagades
que fa a la medicina no és ni de bon tros el que de la meva germana que amb sis anys, no Recorda el cas de l’Oriol Masip a
pot haver-hi a Tarragona, Reus o Barcelona. entenia que passava, els divuit anys anant a principis dels vuitanta?
Doncs bé, si ens traslladem l’any 1980, no fa visites, extraccions de sang, controls anuals...
falta dir com estàvem. Tot això queda ara lluny, tot això sembla res. El recordo perfectament, tant a ell com a la
De fet, la celiaquia, per sort és ara una cosa seva mare i el seu pare, excel·lents persones
El meu estat empitjorava a dia que passava del tot portable, lluny de moltíssimes malalties de García d’Ebre, que varen arribar a la
sense trobar diagnòstic. Visitat a Móra d’Ebre, que existeixen en aquest món. Amb això us consulta desesperats buscant solucions que
Reus, Tarragona, no trobaven el que tenia. vull dir a totes aquelles persones que us l’han portaven temps cercant.
Cara trista, decaïment, plors, malestar, pèrdua diagnosticat, o teniu algun fill, que estigueu
d’apetit... , aquests eren els meus símptomes, tranquils, avui en dia hi ha de tot i a tot arreu. Era habitual trobar casos tan extrems
aquesta era la manera com el meu cos Fins i tot a la Ribera d’Ebre! Seguint la dieta no de celiaquia sense diagnosticar?
expressava que la cosa no anava bé. Sempre hi ha cap problema.
m’ha quedat marcada la frase “Saps les Presentava una grandiosa (no gran) distensió
imatges dels nens desnodrits de l’Àfrica, on Cosa del destí, aquest any, estant a Barcelona, intestinal i tots els símptomes clàssics de la
tot és panxa i cap? Doncs així estaves tu” Amb abans de marxar cap a Garcia d’Ebre, el meu malaltia. En aquells temps no era infreqüent
aquesta imatge, és quan ara em puc imaginar poble, vaig decidir passar per l’hospital Sant trobar casos així, amb la malaltia avançada
el patiment dels meus pares i el meu tot i no Joan de Déu. Setze anys després de la meva pel desconeixement general que hi havia
ser-ne conscient. última estada. L’objectiu, veure al Dr. Varea. Tot sobre la mateixa i per falta de marcadors de
estava molt canviat, de l’interior no reconeixia la celiaquia.
Va ser a l’estiu (i ho dic perquè sempre ho han res tot i els meus divuit anys visitant-lo. Al final,
contat així), quan el meu tiet va dir d’anar cap vaig arribar davant la porta de la consulta. Diria Quins canvis els han permès millorar
a Barcelona. Vam agafar el cotxe i carretera que més ràpid que si hagués tingut hora! Vaig en els diagnòstics?
fins a Sant Joan de Déu. Allà vaig entrar amb esperar la sortida d’una visita i vaig trucar a la
un estat cadavèric i bastant greu. L’equip del porta per poder entrar. En un primer moment, L’aparició dels marcadors serològics i la
Dr. Math i del Dr. Varea em van agafar i, per no em va conèixer (el temps ens canvia tipificació dels determinants genètics, així com
sort, em van diagnosticar la celiaquia. Un mes físicament per molt joves que ens sentim) però un millor coneixement i la cerca de pacients
ingressat a l’hospital sota la supervisió dels només amb el meu cognom em va començar en els grups de risc, ha suposat que en molts
metges, amb la companyia de la meva mare, a contar el meu historial. Cosa del destí, aquell casos la simptomatologia no arribi a ser tan
els viatges del meu pare amunt i avall per tal mes, el Dr. Varea es jubilava. florida i inclús ens permet diagnosticar als
asimptomàtics, població no exempta de
complicacions pròpies de la malaltia.
30 CELÍACS JULIOL 2016
Diagnaorsiatafardtarensadièccoadmepslicada Dr. Vicente Varea Calderón
Em dic Oriol Masip, tinc 34 anys i us diré que no em ve de nou tot aquest Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició
món i ho entendreu si us dic que em van diagnosticar aquesta intolerància Pediàtrica. Hospital Sant Joan de Déu.
amb un any de vida. Amb la introducció de farinetes o pa ja se’m va Barcelona
manifestar i no he conegut altra alimentació que la sense gluten
“icnFoafmre3eq0lüdeanentylt’sOronrbiooaler”rcaasos
Visc en un poble de la Ribera d’Ebre, on pel de poder anar a treballar, les visites amagades
que fa a la medicina no és ni de bon tros el que de la meva germana que amb sis anys, no Recorda el cas de l’Oriol Masip a
pot haver-hi a Tarragona, Reus o Barcelona. entenia que passava, els divuit anys anant a principis dels vuitanta?
Doncs bé, si ens traslladem l’any 1980, no fa visites, extraccions de sang, controls anuals...
falta dir com estàvem. Tot això queda ara lluny, tot això sembla res. El recordo perfectament, tant a ell com a la
De fet, la celiaquia, per sort és ara una cosa seva mare i el seu pare, excel·lents persones
El meu estat empitjorava a dia que passava del tot portable, lluny de moltíssimes malalties de García d’Ebre, que varen arribar a la
sense trobar diagnòstic. Visitat a Móra d’Ebre, que existeixen en aquest món. Amb això us consulta desesperats buscant solucions que
Reus, Tarragona, no trobaven el que tenia. vull dir a totes aquelles persones que us l’han portaven temps cercant.
Cara trista, decaïment, plors, malestar, pèrdua diagnosticat, o teniu algun fill, que estigueu
d’apetit... , aquests eren els meus símptomes, tranquils, avui en dia hi ha de tot i a tot arreu. Era habitual trobar casos tan extrems
aquesta era la manera com el meu cos Fins i tot a la Ribera d’Ebre! Seguint la dieta no de celiaquia sense diagnosticar?
expressava que la cosa no anava bé. Sempre hi ha cap problema.
m’ha quedat marcada la frase “Saps les Presentava una grandiosa (no gran) distensió
imatges dels nens desnodrits de l’Àfrica, on Cosa del destí, aquest any, estant a Barcelona, intestinal i tots els símptomes clàssics de la
tot és panxa i cap? Doncs així estaves tu” Amb abans de marxar cap a Garcia d’Ebre, el meu malaltia. En aquells temps no era infreqüent
aquesta imatge, és quan ara em puc imaginar poble, vaig decidir passar per l’hospital Sant trobar casos així, amb la malaltia avançada
el patiment dels meus pares i el meu tot i no Joan de Déu. Setze anys després de la meva pel desconeixement general que hi havia
ser-ne conscient. última estada. L’objectiu, veure al Dr. Varea. Tot sobre la mateixa i per falta de marcadors de
estava molt canviat, de l’interior no reconeixia la celiaquia.
Va ser a l’estiu (i ho dic perquè sempre ho han res tot i els meus divuit anys visitant-lo. Al final,
contat així), quan el meu tiet va dir d’anar cap vaig arribar davant la porta de la consulta. Diria Quins canvis els han permès millorar
a Barcelona. Vam agafar el cotxe i carretera que més ràpid que si hagués tingut hora! Vaig en els diagnòstics?
fins a Sant Joan de Déu. Allà vaig entrar amb esperar la sortida d’una visita i vaig trucar a la
un estat cadavèric i bastant greu. L’equip del porta per poder entrar. En un primer moment, L’aparició dels marcadors serològics i la
Dr. Math i del Dr. Varea em van agafar i, per no em va conèixer (el temps ens canvia tipificació dels determinants genètics, així com
sort, em van diagnosticar la celiaquia. Un mes físicament per molt joves que ens sentim) però un millor coneixement i la cerca de pacients
ingressat a l’hospital sota la supervisió dels només amb el meu cognom em va començar en els grups de risc, ha suposat que en molts
metges, amb la companyia de la meva mare, a contar el meu historial. Cosa del destí, aquell casos la simptomatologia no arribi a ser tan
els viatges del meu pare amunt i avall per tal mes, el Dr. Varea es jubilava. florida i inclús ens permet diagnosticar als
asimptomàtics, població no exempta de
complicacions pròpies de la malaltia.
30 CELÍACS JULIOL 2016
