Page 30 - Revista Num3 - Celiacs
P. 30
primera persona
Set dseinesse aglulstenAlps
Xavier Grau Clapers, 22 anys. Li encanta la muntanya i ha volgut compartir un viatge als Alps, italians i
francesos, que no va estar exempt de problemes per poder seguir una estricta dieta sense gluten, més
en un cantó que en l’altre de la serralada més imponent d’Europa. El Mont Blanc i altres cims de quatre
mil metres no es varen resistir a aquest celíac de Manresa
Els celíacs no tenim cap barrera que ens Alps Italians. Allà no vam tenir cap problema, Chamonix, vam trobar un Carrefour, on no
impedeixi viure amb total normalitat, però ja que portàvem carmanyoles de casa i a més tenien cap apartat específic sense gluten.
en moltes ocasions sí que ens trobem amb en tornar del cim vam trobar l’Hotel Ristorante Això dificultava una mica la situació, ja que tot
algunes dificultats durant la nostra estada fora des de Roses a Villeneuve (Vall d’Aosta), on a i portar força existències d’aliments de casa,
de casa. I, una mica més encara, si anem a part de fer-hi nit vaig poder esmorzar molt bé, aquests també s’anaven acabant.
realitzar activitats a la muntanya on no sols és ja que servien menjar sense gluten.
important la bona preparació general, també A l’hora de dinar o sopar, trobàvem que l’únic
cal una correcta alimentació prèvia, durant i Aquests primers dies van passar sense cap establiment en tot Chamonix que tenia la
posterior a l’activitat per poder aconseguir els entrebancs. On vam tenir més dificultats va garantia de tenir una cuina preparada per
objectius que ens hem marcat. ser a partir de la nostra estada a Chamonix. fer menjar sense gluten era un restaurant
La coneguda ciutat francesa seria el nostre de menjar vegà, vegetarià i sense gluten,
D’entrada, portava moltes reserves de casa. punt de partida per a poder pujar l’Aiguille amb el nom de L’Impossible. Tot i tenir bones
Tant barretes i suplements energètics, du Tour, cim que ens serviria per acabar de referències, els preus no eren precisament
com pels àpats centrals (dinars, sopars). preparar-nos bé abans del Mont Blanc, que barats i tampoc ens asseguràvem poder
L’equipatge, roba a banda, es componia de era l’objectiu de la nostra sortida. menjar de la manera que crèiem per poder
llegums, fideus, sopa, arròs i embotit, que si afrontar bé el que ens quedava. És per això,
feia falta, faríem escalfar amb el fogonet. Les activitats que realitzàvem es movien al que tot i no ser l’opció més saludable, però si
voltant de les 12 – 14 hores. Per tal d’afrontar- econòmica, vam dirigir-nos a un McDonald’s,
El primer cim que vam anar a fer era el Gran ho amb energies ens havíem d’alimentar per fer-hi un àpat, sabent que aquí Catalunya
Paradiso, de poc més de quatre mil metres, als bé abans i després de l’activitat. Arribant a
32 CELÍACS JULIOL 2016
Set dseinesse aglulstenAlps
Xavier Grau Clapers, 22 anys. Li encanta la muntanya i ha volgut compartir un viatge als Alps, italians i
francesos, que no va estar exempt de problemes per poder seguir una estricta dieta sense gluten, més
en un cantó que en l’altre de la serralada més imponent d’Europa. El Mont Blanc i altres cims de quatre
mil metres no es varen resistir a aquest celíac de Manresa
Els celíacs no tenim cap barrera que ens Alps Italians. Allà no vam tenir cap problema, Chamonix, vam trobar un Carrefour, on no
impedeixi viure amb total normalitat, però ja que portàvem carmanyoles de casa i a més tenien cap apartat específic sense gluten.
en moltes ocasions sí que ens trobem amb en tornar del cim vam trobar l’Hotel Ristorante Això dificultava una mica la situació, ja que tot
algunes dificultats durant la nostra estada fora des de Roses a Villeneuve (Vall d’Aosta), on a i portar força existències d’aliments de casa,
de casa. I, una mica més encara, si anem a part de fer-hi nit vaig poder esmorzar molt bé, aquests també s’anaven acabant.
realitzar activitats a la muntanya on no sols és ja que servien menjar sense gluten.
important la bona preparació general, també A l’hora de dinar o sopar, trobàvem que l’únic
cal una correcta alimentació prèvia, durant i Aquests primers dies van passar sense cap establiment en tot Chamonix que tenia la
posterior a l’activitat per poder aconseguir els entrebancs. On vam tenir més dificultats va garantia de tenir una cuina preparada per
objectius que ens hem marcat. ser a partir de la nostra estada a Chamonix. fer menjar sense gluten era un restaurant
La coneguda ciutat francesa seria el nostre de menjar vegà, vegetarià i sense gluten,
D’entrada, portava moltes reserves de casa. punt de partida per a poder pujar l’Aiguille amb el nom de L’Impossible. Tot i tenir bones
Tant barretes i suplements energètics, du Tour, cim que ens serviria per acabar de referències, els preus no eren precisament
com pels àpats centrals (dinars, sopars). preparar-nos bé abans del Mont Blanc, que barats i tampoc ens asseguràvem poder
L’equipatge, roba a banda, es componia de era l’objectiu de la nostra sortida. menjar de la manera que crèiem per poder
llegums, fideus, sopa, arròs i embotit, que si afrontar bé el que ens quedava. És per això,
feia falta, faríem escalfar amb el fogonet. Les activitats que realitzàvem es movien al que tot i no ser l’opció més saludable, però si
voltant de les 12 – 14 hores. Per tal d’afrontar- econòmica, vam dirigir-nos a un McDonald’s,
El primer cim que vam anar a fer era el Gran ho amb energies ens havíem d’alimentar per fer-hi un àpat, sabent que aquí Catalunya
Paradiso, de poc més de quatre mil metres, als bé abans i després de l’activitat. Arribant a
32 CELÍACS JULIOL 2016
