Page 29 - Num 7 - Primavera / Estiu 2018
P. 29
RACÓ MÈDIC 2018
repetició són manifestacions freqüents en persones no estudis realitzats fins al moment. Alguns exemples inte-
tractades. ressants són:
Com que la presentació en l’adult és heterogènia, és a El moment d’introducció del gluten a la dieta en
dir, no segueix el patró clàssic establert en la infància i nadons. Els estudis assenyalen que el moment d’in-
les manifestacions depenen en gran mesura de la longi- troducció del gluten no té efectes significatius sobre el
tud de l’intestí prim afectat i de la intensitat de les lesi- desenvolupament de la MC i, per aquest motiu, la Soci-
ons de les vellositats, és probable trobar pacients celíacs etat Europea d’Hepatologia, Gastroenterologia i Nutrició
amb malnutrició o un elevat risc de patir-ne i que alhora Pediàtrica (ESPGHAN) ha modificat les guies sobre la
tinguin sobrepès. D’aquesta manera, es calcula que un introducció d’aquest component: recomana introduir-lo
21% dels adults presenta sobrepès i un 12% obesitat entre els 4 i 12 mesos, sempre en petites ingestes en el
en el moment del diagnòstic, característica que reforça moment inicial i fent un augment progressiu.
la necessitat de formació i actualització constant dels
professionals sanitaris per disminuir la infradiagnosis en La protecció de la lactància materna també ha es-
adults. tat descartada. Tot feia pensar que la composició de la
llet materna, més adaptada al nadó, podia tenir efectes
Persones de risc sobre la microbiota intestinal (flora intestinal) i per aquest
motiu generar un efecte protector davant la introducció
El nou protocol especifica que cal realitzar proves per del gluten, però els resultats han demostrat que no és
al diagnòstic de MC en familiars de 1r grau de persones així.
diagnosticades pel fet que hi ha una predisposició genè-
tica, fins i tot en persones asimptomàtiques, indepen- El tipus de part, natural o cesària, determina el tipus
dentment de si són infants, adolescents o adults. de microbiota en el nadó, per això es considerava que
el part natural podia tenir un efecte protector davant el
D’altra banda, també s’estableix la necessitat de realit- desenvolupament de la MC, però encara no s’han trobat
zar controls periòdics en determinades persones que pa- resultats concloents.
teixen les següents patologies: Diabetes Melllitus tipus
I, Síndrome de Down, Malalties autoimmunes: Tiroiditis Els antibiòtics i determinades infeccions causades per
o malaltia hepàtica, Dèficit d’Immunoglobulina A, etc. virus.
Etiopatogènia – Causes Així mateix, l’època de l’any de naixement sembla
tenir una relació directa amb el desenvolupament de la
FACTORS GENÈTICS MC, ja que aquells infants nascuts en primavera – estiu
presenten més risc de desenvolupar-la, probable-
La presència del gen DQ2 i/o DQ8 és un requisit im- ment perquè la introducció del gluten a la tardor – hivern
prescindible per desenvolupar la MC. De fet, s’ha vist coincideix amb una major exposició a infeccions, man-
que el 90% dels pacients celíacs són DQ2 i la resta DQ8. cança de vitamina D, etc.
De tota manera, cal aclarir que la presència d’aquests
gens no comporta la condició de desenvolupar la MC, La situació socioeconòmica també pot ser influent se-
ja que estan presents en el 30% de la població general i gons la teoria de l’excés d’higiene, ja que, de manera
només l’1% la desenvolupa. general, les malalties autoimmunes són menys fre-
qüents en nens que viuen en entorns més desfavo-
FACTOR IMMUNE rables.
El gluten ingerit amb la dieta es digereix en el siste- Diagnòstic i seguiment
ma digestiu de manera incompleta formant pèptids (ca-
denes d’aminoàcids) que són modificats química- Tot el document se centra en la necessitat de millo-
ment per l’enzim antitransglutaminasa tissular tipus rar els coneixements del personal sanitari per tal d’agi-
2 (TG2). litzar el diagnòstic i, per tant, aconseguir una millora en
la qualitat de vida de la persona celíaca. Així i tot, matisa
La molècula resultant té més capacitat de ser recone- la importància de la intervenció multidisciplinària per
guda com aliena (antigen) i, a conseqüència, el sistema part d’especialistes sanitaris (atenció primària, gastroe-
immune genera anticossos específics per a la TG2 nteròlegs, dietistes-nutricionistes i psicòlegs) juntament
que generen inflamació i atròfia de les vellositats. amb les associacions de pacients per tal d’apoderar el
pacient celíac en l’adhesió a la Dieta Sense Gluten
FACTORS AMBIENTALS (DSG), únic tractament actual per a la celiaquia que, a
més a més, no té substitut a curt termini.
Està clar que el principal factor ambiental és el glu-
ten, però altres factors han estat considerats possibles S’han establert unes línies generals d’actuació dife-
protectors o facilitadors per al desenvolupament de rents, diferenciant l’Atenció Primària i l’Atenció Especi-
la MC. Aquest document recull una breu pinzellada dels alitzada.
29 / ESTIU 2018
repetició són manifestacions freqüents en persones no estudis realitzats fins al moment. Alguns exemples inte-
tractades. ressants són:
Com que la presentació en l’adult és heterogènia, és a El moment d’introducció del gluten a la dieta en
dir, no segueix el patró clàssic establert en la infància i nadons. Els estudis assenyalen que el moment d’in-
les manifestacions depenen en gran mesura de la longi- troducció del gluten no té efectes significatius sobre el
tud de l’intestí prim afectat i de la intensitat de les lesi- desenvolupament de la MC i, per aquest motiu, la Soci-
ons de les vellositats, és probable trobar pacients celíacs etat Europea d’Hepatologia, Gastroenterologia i Nutrició
amb malnutrició o un elevat risc de patir-ne i que alhora Pediàtrica (ESPGHAN) ha modificat les guies sobre la
tinguin sobrepès. D’aquesta manera, es calcula que un introducció d’aquest component: recomana introduir-lo
21% dels adults presenta sobrepès i un 12% obesitat entre els 4 i 12 mesos, sempre en petites ingestes en el
en el moment del diagnòstic, característica que reforça moment inicial i fent un augment progressiu.
la necessitat de formació i actualització constant dels
professionals sanitaris per disminuir la infradiagnosis en La protecció de la lactància materna també ha es-
adults. tat descartada. Tot feia pensar que la composició de la
llet materna, més adaptada al nadó, podia tenir efectes
Persones de risc sobre la microbiota intestinal (flora intestinal) i per aquest
motiu generar un efecte protector davant la introducció
El nou protocol especifica que cal realitzar proves per del gluten, però els resultats han demostrat que no és
al diagnòstic de MC en familiars de 1r grau de persones així.
diagnosticades pel fet que hi ha una predisposició genè-
tica, fins i tot en persones asimptomàtiques, indepen- El tipus de part, natural o cesària, determina el tipus
dentment de si són infants, adolescents o adults. de microbiota en el nadó, per això es considerava que
el part natural podia tenir un efecte protector davant el
D’altra banda, també s’estableix la necessitat de realit- desenvolupament de la MC, però encara no s’han trobat
zar controls periòdics en determinades persones que pa- resultats concloents.
teixen les següents patologies: Diabetes Melllitus tipus
I, Síndrome de Down, Malalties autoimmunes: Tiroiditis Els antibiòtics i determinades infeccions causades per
o malaltia hepàtica, Dèficit d’Immunoglobulina A, etc. virus.
Etiopatogènia – Causes Així mateix, l’època de l’any de naixement sembla
tenir una relació directa amb el desenvolupament de la
FACTORS GENÈTICS MC, ja que aquells infants nascuts en primavera – estiu
presenten més risc de desenvolupar-la, probable-
La presència del gen DQ2 i/o DQ8 és un requisit im- ment perquè la introducció del gluten a la tardor – hivern
prescindible per desenvolupar la MC. De fet, s’ha vist coincideix amb una major exposició a infeccions, man-
que el 90% dels pacients celíacs són DQ2 i la resta DQ8. cança de vitamina D, etc.
De tota manera, cal aclarir que la presència d’aquests
gens no comporta la condició de desenvolupar la MC, La situació socioeconòmica també pot ser influent se-
ja que estan presents en el 30% de la població general i gons la teoria de l’excés d’higiene, ja que, de manera
només l’1% la desenvolupa. general, les malalties autoimmunes són menys fre-
qüents en nens que viuen en entorns més desfavo-
FACTOR IMMUNE rables.
El gluten ingerit amb la dieta es digereix en el siste- Diagnòstic i seguiment
ma digestiu de manera incompleta formant pèptids (ca-
denes d’aminoàcids) que són modificats química- Tot el document se centra en la necessitat de millo-
ment per l’enzim antitransglutaminasa tissular tipus rar els coneixements del personal sanitari per tal d’agi-
2 (TG2). litzar el diagnòstic i, per tant, aconseguir una millora en
la qualitat de vida de la persona celíaca. Així i tot, matisa
La molècula resultant té més capacitat de ser recone- la importància de la intervenció multidisciplinària per
guda com aliena (antigen) i, a conseqüència, el sistema part d’especialistes sanitaris (atenció primària, gastroe-
immune genera anticossos específics per a la TG2 nteròlegs, dietistes-nutricionistes i psicòlegs) juntament
que generen inflamació i atròfia de les vellositats. amb les associacions de pacients per tal d’apoderar el
pacient celíac en l’adhesió a la Dieta Sense Gluten
FACTORS AMBIENTALS (DSG), únic tractament actual per a la celiaquia que, a
més a més, no té substitut a curt termini.
Està clar que el principal factor ambiental és el glu-
ten, però altres factors han estat considerats possibles S’han establert unes línies generals d’actuació dife-
protectors o facilitadors per al desenvolupament de rents, diferenciant l’Atenció Primària i l’Atenció Especi-
la MC. Aquest document recull una breu pinzellada dels alitzada.
29 / ESTIU 2018