Page 28 - Revista Celiacs de Catalunya
P. 28
primera persona
sóc celíacL’estrès del canvi,
La Doctora Ángela de la Rosa, al
capdavant de les nostres Trobades
amb la Psicòloga que celebrem a
la nostra seu i delegacions, on
els socis interactuen i tenen un
paper protagonista
Acabo de saber que el meu fill és celíac. En opinió dels assistents, les noves demandes comunicació a la família evitarà que quan sigui
Sóc celíac, què serà de la meva vida a requerides al ser diagnosticats de celiaquia, adolescent transgredeixi la dieta. La importància
partir d’ara? Què puc menjar i a què com afrontar-ho i les reaccions adaptatives en de l’educació i informació, i com sentir-nos
haig de renunciar? Què diran els meus l’àmbit psicològic, físic, social, etc., generen tots únics i diferents ajuden a l’acceptació de
amics? S’enriuran de mi a l’escola? tensió, desconcert, por, angoixa, sorpresa i, cadascú i a posicionar la nostra autoestima, ja
Preguntes i més preguntes que ens fem quan es a vegades, alleujament perquè “finalment sé que una actitud positiva afavoreix una correcta
presenta un canvi a les nostres vides, provocant- què em passa”. Tanmateix, el poder compartir adaptació a qualsevol canvi.
nos estrès, pors, rebuig, i que enfocarem de aquestes inquietuds amb el grup afavoreix una La majoria dels assistents consideraren que la
manera diferent depenent de l’edat i la forma via de comunicació que permet aprendre de reunió tenia aspectes molt positius i que podria
com es manifesta la celiaquia. les aportacions realitzades per d’altres celíacs i ser la primera d’altres, que des del punt de vista
Aquestes i d’altres qüestions són abordades conèixer sensacions i altres reaccions respecte psicològic tractaran temes com: “Contaminació
en les Trobades amb la nostra psicòloga que d’un mateix problema. creuada”, “Posar límits a l’entorn”, “Celiaquia
organitzem un cop al mes a la nostra seu, i A la reunió es van explicar algunes de les i depressió”, “Turisme per a celíacs”,
delegacions, amb l’objectiu principal que els característiques divergents de les diferents “Assertivitat”... També va haver-hi propostes
socis puguin expressar els seus sentiments, etapes evolutives i la seva relació amb la molt interessants com una futura reunió en la
emocions, inquietuds i problemes sobre la celiaquia. que suguin els nens qui expliquin com viuen ells
celiaquia de manera interactiva i dinàmica. L’actitud és fonamental. Si el diagnòstic ha la celiaquia”.
La primera trobada va tenir lloc el 6 de tingut lloc a una edat primerenca, el nen o nena Tot això ens suggereix la necessitat de
novembre de 2014 i en ella es va tractar creix amb els hàbits adquirits, malgrat que desenvolupar els aspectes psicològics de la
l’estrès produït pel canvi que representa un excés de protecció pot ser tan perjudicial celiaquia, per afrontar de forma adequada els
saber que ets celíac. com en el cas contrari. Així mateix, una bona canvis que comporta, individuals i socials.
Meritxell Guadanyol
“M’ha tocat a mi i és per
tota la vida”
La Meritxell Guadanyol viu a Terrassa i la vigília de Reis feia quinze anys. En fa set que sap que és celíaca i recorda que “em va costar entendre-ho
i vaig plorar força. Però al final vaig entendre que m’havia tocat a mi, que seria per tota la vida i que no hi havia altra que adaptar-me i agafar-m’ho
de la millor manera possible”. El seu diagnòstic no fou senzill, ja que durant quatre anys “vaig tenir mal de panxa sovint, migranyes, estava inflada i
anava justeta de creixement. Va ser començar a menjar sense gluten i trobar-me bé”.
Com molts nens i nenes, tot i que ara ja és una adolescent, la Meritxell també ha hagut de fer tasca pedagògica en el seu entorn, sobretot escolar.
“Els meus amics i companys de classe em demanaven què és això del gluten, què significa ser al·lèrgic? I a mi em tocava explicar-ho. Ara tots s’hi
han acostumat i coneixen d’altres casos”, comenta amb tranquil·litat, sense oblidar que “una vegada em vaig quedar sense berenar en una excursió
a un moli perquè fèiem pa amb oli i ningú estava al cas de la meva dieta”.
La Meritxell, que quan té temps li encanta ballar ‘hip hop’, recorda que quan era petita a les botigues “hi havia tres coses mal contades i ho passaves
malament, i ara en alguns súpers és com el paradís”, i l’única cosa que troba a faltar i li encantava abans de ser-li diagnosticada la malaltia són “uns
croissants de pernil dolç i formatge que compràvem en una pastisseria al costat de casa”. Fa vida normal i quasi és un joc programar alguna sortida
o viatge amb la mare: “preparem itineraris i per internet busquem els que tenim millors comentaris, estan més ben situats, etc. Tot és assumir-ho i
acostumar-s’hi”.
30 CELÍACS GENER 2015
sóc celíacL’estrès del canvi,
La Doctora Ángela de la Rosa, al
capdavant de les nostres Trobades
amb la Psicòloga que celebrem a
la nostra seu i delegacions, on
els socis interactuen i tenen un
paper protagonista
Acabo de saber que el meu fill és celíac. En opinió dels assistents, les noves demandes comunicació a la família evitarà que quan sigui
Sóc celíac, què serà de la meva vida a requerides al ser diagnosticats de celiaquia, adolescent transgredeixi la dieta. La importància
partir d’ara? Què puc menjar i a què com afrontar-ho i les reaccions adaptatives en de l’educació i informació, i com sentir-nos
haig de renunciar? Què diran els meus l’àmbit psicològic, físic, social, etc., generen tots únics i diferents ajuden a l’acceptació de
amics? S’enriuran de mi a l’escola? tensió, desconcert, por, angoixa, sorpresa i, cadascú i a posicionar la nostra autoestima, ja
Preguntes i més preguntes que ens fem quan es a vegades, alleujament perquè “finalment sé que una actitud positiva afavoreix una correcta
presenta un canvi a les nostres vides, provocant- què em passa”. Tanmateix, el poder compartir adaptació a qualsevol canvi.
nos estrès, pors, rebuig, i que enfocarem de aquestes inquietuds amb el grup afavoreix una La majoria dels assistents consideraren que la
manera diferent depenent de l’edat i la forma via de comunicació que permet aprendre de reunió tenia aspectes molt positius i que podria
com es manifesta la celiaquia. les aportacions realitzades per d’altres celíacs i ser la primera d’altres, que des del punt de vista
Aquestes i d’altres qüestions són abordades conèixer sensacions i altres reaccions respecte psicològic tractaran temes com: “Contaminació
en les Trobades amb la nostra psicòloga que d’un mateix problema. creuada”, “Posar límits a l’entorn”, “Celiaquia
organitzem un cop al mes a la nostra seu, i A la reunió es van explicar algunes de les i depressió”, “Turisme per a celíacs”,
delegacions, amb l’objectiu principal que els característiques divergents de les diferents “Assertivitat”... També va haver-hi propostes
socis puguin expressar els seus sentiments, etapes evolutives i la seva relació amb la molt interessants com una futura reunió en la
emocions, inquietuds i problemes sobre la celiaquia. que suguin els nens qui expliquin com viuen ells
celiaquia de manera interactiva i dinàmica. L’actitud és fonamental. Si el diagnòstic ha la celiaquia”.
La primera trobada va tenir lloc el 6 de tingut lloc a una edat primerenca, el nen o nena Tot això ens suggereix la necessitat de
novembre de 2014 i en ella es va tractar creix amb els hàbits adquirits, malgrat que desenvolupar els aspectes psicològics de la
l’estrès produït pel canvi que representa un excés de protecció pot ser tan perjudicial celiaquia, per afrontar de forma adequada els
saber que ets celíac. com en el cas contrari. Així mateix, una bona canvis que comporta, individuals i socials.
Meritxell Guadanyol
“M’ha tocat a mi i és per
tota la vida”
La Meritxell Guadanyol viu a Terrassa i la vigília de Reis feia quinze anys. En fa set que sap que és celíaca i recorda que “em va costar entendre-ho
i vaig plorar força. Però al final vaig entendre que m’havia tocat a mi, que seria per tota la vida i que no hi havia altra que adaptar-me i agafar-m’ho
de la millor manera possible”. El seu diagnòstic no fou senzill, ja que durant quatre anys “vaig tenir mal de panxa sovint, migranyes, estava inflada i
anava justeta de creixement. Va ser començar a menjar sense gluten i trobar-me bé”.
Com molts nens i nenes, tot i que ara ja és una adolescent, la Meritxell també ha hagut de fer tasca pedagògica en el seu entorn, sobretot escolar.
“Els meus amics i companys de classe em demanaven què és això del gluten, què significa ser al·lèrgic? I a mi em tocava explicar-ho. Ara tots s’hi
han acostumat i coneixen d’altres casos”, comenta amb tranquil·litat, sense oblidar que “una vegada em vaig quedar sense berenar en una excursió
a un moli perquè fèiem pa amb oli i ningú estava al cas de la meva dieta”.
La Meritxell, que quan té temps li encanta ballar ‘hip hop’, recorda que quan era petita a les botigues “hi havia tres coses mal contades i ho passaves
malament, i ara en alguns súpers és com el paradís”, i l’única cosa que troba a faltar i li encantava abans de ser-li diagnosticada la malaltia són “uns
croissants de pernil dolç i formatge que compràvem en una pastisseria al costat de casa”. Fa vida normal i quasi és un joc programar alguna sortida
o viatge amb la mare: “preparem itineraris i per internet busquem els que tenim millors comentaris, estan més ben situats, etc. Tot és assumir-ho i
acostumar-s’hi”.
30 CELÍACS GENER 2015
