Page 25 - Revista Celiacs de Catalunya

a una persona que ja realitza una dieta per
a la diabetis, iniciar una dieta sense gluten (o
viceversa), acostuma a ser complicat, ja que
en moltes ocasions els productes lliures de
gluten contenen més carbohidrats per ració
que els equivalents amb gluten, i això fa que la
dieta hagi de ser controlada de prop per un/a
especialista en dietètica i nutrició que sigui
expert/a en diabetis i en celiaquia. En el cas
d’un diabètic que comenci una dieta exempta de
gluten, durant les primeres setmanes haurà de
controlar de forma estricta els nivells de sucre,
ja que aquests poden patir canvis importants
amb l’inici de la nova dieta (per la curació de la
mucosa intestinal i pel tipus d’hidrats inclosos
en els productes sense gluten).
Laia Garcia
celíaca i diabètica
Sempre he sigut celíaca,
però sent també diabètica
és més difícil
La Laia té 10 anys, viu a Pineda de Mar.
Quan tenia 20 mesos li van diagnosticar
la celiaquia. Al principi, tan a ella a com a
la família se’ls va fer una muntanya, però cada
vegada hi ha més coses i pots sortir sense
cap tipus de problema. A l’Escola Meritxell
de Mataró adapten tots els menús sense
problema i li controlen tot -no sols perquè la
mare en sigui mestre-. Quan tenia 7 anys, a
partir d’uns anàlisis de control de la celiaquia,
li van diagnosticar també que era diabètica. La
diabetis li ha costat més d’assumir-ho: “celíaca
ho he sigut sempre però sent diabètica és més
difícil”. Ser diabètica li suposa mirar-se el nivell em fa és quan passes davant d’una pastisseria
de sucre de sang unes 6-8 vegades al dia i
administrar-se insulina cinc vegades per poder
menjar. A més, ha de comptar tots els àpats
per racions. Amb tot, la Laia i la seva família no
deixen de sortir i intentar fer vida el més normal
possible.
Hi ha més nens celíacs a l’escola?
Sí! A la meva classe som tres nens celíacs.
El que no hi ha és cap altre celíac i diabètic.
De diabètics som dos en tota l’escola i de
celíacs uns deu en tota l’escola.
Menges a l’escola?
Cada dia menjo a l’escola, ja que visc a
Pineda de Mar i l’escola és a Mataró. Al
Després de completar el seguiment inicial i
haver obtingut valors negatius de la serologia
específica de la celiaquia (anticossos
antitransglutaminasa), es recomana realitzar
un control anual tant des del punt de vista
gastroenterològic com nutricional, ja que s’ha
comprovat que el compliment de la dieta,
sobretot en casos asimptomàtics al diagnòstic,
millora si el pacient és controlat regularment
per ambdós especialistes. Per una altra banda
l’endocrinòleg pautarà els controls que cregui
més convenients.
És importat recordar que el fet d’haver estat
testat en una ocasió per descartar la MC no és
suficient, ja que la malaltia pot aparèixer més controvèrsia.
migdia no tinc temps d’anar a casa, menjar i
tornar. A l’escola fan menús adaptats a cada
intolerància i necessitat. Ho mengem tot igual
que els menús normals però sense gluten, a
mi a més em vigilen tot el tema dels hidrats
i del sucre. La veritat és que no he tingut
mai cap problema en el menú de l’escola, ho
adapten tot, tenim el cuiner allà i ho controla a la matinada, a més de posar-me insulina
tot molt bé.
Què t’agradaria que hi hagués sense
gluten i encara no has pogut tastar?
Ara pots trobar quasi de tot! El que més ràbia
i veus els pastissos o els ‘cupcakes’, donuts,
croissants.... Per menjar-ne sense gluten
has d’anar a llocs expressament. A més ara
no puc menjar gaire, un de tant en tant i
controlant molt el nivell del sucre.
Què diuen els teus companys quan
tasten el teu menjar?
A la classe estan acostumats, som tres.
Quan celebro el meu aniversari, que fem la
festa tota la classe a la platja, el pastís és
sense gluten i no ho troben estrany. En algun
aniversari hem menjat la pasta o pizza tots
iguals i hi ha de tot, nens que els hi agrada i anar al McDonalds!
altres que ho troben dolent.
tard, en qualsevol moment. Per aquesta raó, si
el control posterior al diagnòstic de la diabetis
tipus 1 fou negatiu, es recomana realitzar un
control, sempre que apareguin símptomes
suggestius, o anualment durant els primers
cinc anys, i posteriorment cada dos fins als
deu anys després del diagnòstic de la DM1, ja
que es considera que aquest és el període de
més risc per a l’aparició de la MC. El risc de
desenvolupar MC en els familiars de primer grau
d’un diabètic tipus 1 és més gran (al voltant del
5-6%) que en la població general, per la qual
cosa alguns especialistes recomanen realitzar
també un control serològic en aquest grup, tot i
que aquest és encara avui un tema que genera
Et va costar acostumar-te a que també
tenies diabetis?
Sí, va ser el pitjor. Tot va canviar, el menjar
s’ha de comptar per racions d’hidrats de
carboni, m’haig de mirar el nivell de sucre
en sang abans de cada àpat, i després de
menjar i abans d’anar a dormir i fins i tot
cinc cops al dia. El tema del gluten no em
costa, però clar jo ja estic acostumada a
menjar sense gluten des dels 20 mesos.
Per mi és normal, però acostumar-me a les
dues coses fou diferent. Al principi em va
costar molt, no coneixia a cap nen més que
fos diabètic i celíac. Per separat sí, però
amb les dues malalties no. A les colònies
de l’associació de diabètics he conegut a
més nens que també son celíacs i diabètics
i això m’ha ajudat molt. Fins i tot un monitor
de les colònies també ho és de celíac i
diabètic.
El que costa més és sortir a fora?
Abans de sortir a fora, els meus pares ja
miren on podem anar a dinar o si hi ha algun
lloc on comprar menjar sense cap problema.
Cada vegada hi ha més llocs, fins i tot puc